Anar a mitges amb l'Estat, per a què?

Un soci imposat sovint inoperant

• Tradueixo: és més fàcil ser un heroi que una persona honesta. Herois ho podem ser un cop per casualitat; honestos, cal ser-ho sempre - Luigi Pirandello

Els que no esteu pel vostre compte, viureu els mesos de juliol d’una altra manera, amb les vostres pagues dobles, aquell invent franquista que us fa menys conscients del que guanyeu realment i incapaços d’estalviar i invertir prou per ser lliures, i pensant o gaudint ja de les vostres merescudes vacances.

Les vacances que, no ho oblideu, són l’opi de la classe treballadora, en el cas català encara més per l’efecte riquesa (fals) de les pagues dobles que us permeten gastar més del compte.

A més gasteu, menys tindreu al gener i així sereu dòcils i productius, i fins al Nadal, en que repetireu els mateixos errors.

En fi, agafeu les pagues dobles i estalvieu-les, invertiu-les, segons el pressupost.

Pels altres, com jo mateix, que treballeu pel vostre compte i heu de facturar (i cobrar), tindreu la sensació que només feu que perdre el temps per arreglar comptes amb l’Estat, el vostre soci imposat, impostat, obligatori i no triat, que s’emportarà un 50% dels vostres ingressos per la seva feina i els serveis públics oferts.

Abans de seguir parlant del piove, porco governo! tanco el tema de les pagues dobles i el seu efecte nefast, tòxic en la gestió dels ingressos laborals de la classe treballadora.

En un país normal com ara França els treballadors cobren cada mes el mateix, de manera que és relativament fàcil definir un pressupost vital, individual o de parella, familiar, on quedin clars els ingressos i les despeses periòdiques i la corresponent taxa d’estalvi (jo recomano un mínim del 25%) (altres recomanen fer un 50-30-20%).

Per tenir el pressupost perfectament quadrat i viure amb poc sense patir gaire i sabent que esteu fent bé la feina (estalviant per un futur incert), mensualitzareu totes les despeses anuals, com ara assegurances, impostos, mútues i matrícules.

Perquè recordeu que treballeu èr acumular un patrimoni propi que us permeti parar.

Voilà!

Doncs no, Franco i els governs posteriors us volien mals gestors dels vostres ingressos i hipotecats, per aixà es van treure de la butxaca les famoses pagues dobles, que no fan que concentrar la vostra capacitat d’estalvi en 2 mesos anualment, incitant-vos de totes las maneres possibles a quedar-vos a zero, gastant-vos-les totes en despeses per vacances a l’estiu i vacances de Nadal i regals, a l’hivern.

Si no hi penseu prou, viureu amb zero al compte mes rere mes, patint i angoixats.

L’altre dia en un podcast em preguntaven quina era la cagada principal que feia que una majoria de persones no acumulessin capital i es fessin rics.

Sense cap mena de dubte, tot ve del tàndem casar-se + hipoteca (+pagues dobles).

Aquí en parlo amb en Jordi Fàbregas,

Jordi Fàbregas

Llavors, us deixo deures senzills pel curs que començarà després de les vacances del mes d’agost: prorrategeu bé els vostres ingressos en 12 mesos, res de pagues dobles, i feu tots els càlculs d’ingressos i despeses en 12 mesos.

És tan bèstia que fins i tots els jubilats cobren dobles pagues dos cops l’any! FATAL!

DINERS

Per coses de la vida, he passat uns dies treballant colze amb colze amb en Carlos, un francès d’origen portuguès, de Lisboa.

Tot i que ja era avi i feliçment jubilat, amb una mínima pensió, no sé si per edat o per invalidesa, seguia treballant com ho havia fet tota la vida.

(sí, que no us calgui treballar no vol dir, en cap cas, que no us ocupeu més que mai en mil merdes)

En Carlos venia del barri on hi havia l’equivalent del mercat dels Encants, aquest:

🧺 1. "Mercat dels lladres" a Lisboa: la Feira da Ladra

Tot i que pot sonar sospitós, el "mercat dels lladres" és en realitat una expressió popular per referir-se a la Feira da Ladra, que és un mercat de segona mà o de brocanters molt conegut a Lisboa.

📍 On és?

• Al barri de Campo de Santa Clara, a prop del Panteó Nacional i dins del barri de l’Alfama.

• Es fa els dimarts i dissabtes al matí.

• S’hi venen objectes antics, roba usada, llibres, discos, artesania, etc.

No té res a veure amb lladres reals, és només una expressió antiga.

Parlant al llarg de les hores de feina dura, em deia que ell no havia cotitzat mai, quan li deia que acabem pagant un 40% d’impostos, que un cop consumim la nostra part i paguem IVA i altres impostos s’enfila al 50%.

Així, fer-se ric és força més complicat.

Com europeus, hem renunciat a poder prosperar de forma ràpida i potent a canvi de que l’Estat entri en el joc i es quedi la meitat del que produïm i amb aquests diners, sigui solidari i eviti aldarulls i revoltes, ofereixi serveis públics.

No una part, LA MEITAT.

La pregunta és si el model ideal just després de la segons guerra mundial s’aguanta, si els polítics i els partits polítics estan a l’alçada com per saber gestionar de forma eficient el 50% de la nostra riquesa.

Veient els dirigents espanyols i catalans i alguns amics ficats en política local, permeteu-me que ho dubti seriosament.

En qualsevol cas, si us toca pagar impostos és que les coses us van relativament bé però sempre podeu aplaçar i pagar en còmodes terminis.

Fins a 12 mensualitats i per un interès del 4% (trobar un ETF que us pagui un 6% i guanyar-li un 2% diferencial als deutes amb l’Estat us costarà poquet :-) ).

Com no en tenen prou amb el 50% de la riquesa que produïm, a sobre gasten per sobre del que ingressen, s’endeuten i no paren d’imprimir més euros o dòlars, pensant-se que no ho notarem.

Però clar, a més oferta de diners, més inflació, així que no només estareu pagant el 50% d’impostos, sinó que també estareu pagant impostos en pèrdua de poder adquisitiu, amb l’impost més regressiu que existeix, la inflació.

Llavors, la única manera d’escapar d’un sistema pervers que permet que polítics sense el graduat escolar o de mala fe, visquin millor que vosaltres sense estar a l’alçada és ser capaços d’estalviar i posar aquesta renúncia a consumir en actius que us generin ingressos.

És el que fan tots els rics i el que us farà rics, eventualment.

Em direu que és impossible, però pitjor és no intentar-ho, la veritat.

Com diu aquesta frase vista per Occitània, el que era possible ja està fet, ara toca l’impossible i després vindran els miracles, com ser un país digne i decent, que fugi de tots els tics del sud mediterrani i llatí, intentar ser els Països Baixos i no Argentina.

M’ha fet gràcia un video del José Elías, que es queixava amargament que quan torna al seu poble d’origen l’anomenen el catalán. Doncs, clar, què es pensava, ningú es salva de la catalanofòbia com part indissociable del que és Esp.

Us podria parlar dels escàndols més recents de corrupció, de la DGAIA amb ERC, dels trapis de la dona i germà del Sánchez, del Montoro però no ve de gust ni ganes, podeu buscar-les a internet.

Sempre en positiu, tot i la llosa que ens lliga a Madrid.

Catalunya avança en innovació.

Això sí, tampoc n’hi ha per tirar coets: la posició 72 de 241 no és excel·lència ni res.

Catalunya millor en innovació però està ben lluny del centre de Richland i nord.

En fi, no defalliu i feu.

El problema és que la UE ja no és el referent en innovació, perquè tota la UE va darrere dels USA o la Xina de forma greu.

Us deixo un estudi sobre innovació, de la Universitat italiana Bocconi.

O som capaços de crear i fer créixer, finançar projecte deeptech catalans o ens quedarem sent els cambrers dels creueristes americans i asiàtics.

I no, no voleu ser Miami i sí San Francisco.

Com aquesta: ELEM Biotech, una spin off del Barcelona Supercomputing Center

Us preocupa el futur vostre, dels vostres fills i nets, de Catalunya?

És aquí

INVERSIONS

🚀 STARTUPS – A partir de 5.000€ - 50.000€

Inversions inicials en empreses emergents amb potencial de creixement:

• Esea Propulsión · sostenibilitat

• Migas Preparados Chef · alimentació

• Audiòptica · serveis assistencials

• Liseners · benestar emocional

• BSure Medical · salut

• DevsHealth · salut

• Ecommunicator · seguretat laboral

---

💶 FINANÇAMENT PRIVAT – Préstecs amb garantia real

• Promoció a Alacant · 500.000€ · 12% · 12 mesos

• Promoció a Mallorca · 400.000€ · 12% · 12 mesos

• Reforma d’hotel a Mèxic · 300.000€ · 10% anual · 72 mesos

---

🤝 EMPRESES & M&A

Mandats de compra:

• Empreses catalanes amb EBITDA entre 250K€ i 1M€, qualsevol sector excepte serveis professionals

• Empreses distribuïdores industrials B2B a la província de Barcelona · EBITDA entre 500K€ i 1,5M€

• Empreses amb EBITDA entre 1,5M€ i 6M€

---

🏠 IMMOBILIARI

Actius individuals destacats:

• Pis a Sabadell centre · 100m² · 240.000€

• Local a Poblenou (Pujades) · 72m² · 250.000€

• Terreny a Alcanar per 52 pisos · 480.000€

• Casa a Montgavina, Sitges · 300m² · +900.000€

• Pis nou amb jardí i piscina a La Bonanova · 200m² · 1,75M€

• Edifici a Gràcia (7 habitatges i 1 local) · 2,25M€ · rendibilitat 3,6%-6,5%

• Aparthotel al Maresme, 1a línia de mar · 2,5M€ · 6%

Terrenys i promocions:

• Torredembarra (24 pisos) · 600.000€ (abans 900K€)

• Sant Pere de Ribes (17 pisos) · 1M€

• Port-Bou (20 pisos i 2 locals comercials) · 1.3M€

• Centre de Mataró (22 pisos) · 2,7M€

• Costa Brava (66 pisos) · 7.500m² · 3,2M€

• Horta (6 habitatges + local) · 750.000€

• Centre de Figueres (edifici amb 14 pisos) · 2M€

Hotels i turisme:

• Hotel a Alaior, Menorca (21 hab.) · 2,5M€

• 2 hostals a Sitges (14 hab.) · 3,4M€

• Hotel a Lloret de Mar (3*) · 90 hab. + 20 apt. · 7M€

• Hotel a S’Arenal, Mallorca · 64 hab. · 6M€

• Hotel a Grandvalira, Andorra · 3* · 50 hab. · 7M€

Altres actius en rendiment:

• 8 locals a Barcelona (170K€-840K€) · rendibilitat 5,5%-7%

• Nau industrial a Llers · 550K€ · 7%

• Edifici a Tarragona (5.400m²) · 3,5M€ · 6%

• Coworking al 22@ (2.700m²) · 9M€

---

LLIBRES

Un llibre porta al següent i m’he trobat amb aquesta frase del poeta francès Paul Éluard i us la tradueixo: no hi ha atzar, només trobades. És així, oi?

Entre aquesta frase i la vida de José Saramago, que només va començar a tenir èxit als seus 60 anys, després d’intentar-ho mort, he quedat ben servit.

José Saramago - Casi Literal

Un de cada, doncs…

Gaudiu de les vacances i si no teniu excedents per anar a Bali, sempre podeu fer com els finlandesos i practicar el kalsarikännit, que com el seu nom indica, pinta bé.

🧦 Etimologia:

• "Kalsarit" = calçotets, roba interior (normalment d’home)

• "Kännit" = borratxera o estar begut

🎨 ART, BORSA & CIE

• 📈 Vols saber més d’obligacions, accions, ETF i fons?
  Subscriu-te a DIL Club (9,80€/99,80€, amb un Fer Diners de franc)

• Grup de Telegram, només per subscriptors de pagament

• 🎓 Ofereixo cursos d’inversió i acompanyament per a Business Angels i Family Offices, també us puc presentar una agència regulada per la CNMV per invertir de manera directa

• 🎨 Encàrrec actiu de compra d’obres de Rusiñol, Casas, Nonell, Fortuny, directament de col·leccions privades (sense intermediaris)

Recordeu que tenim un Jaume Plensa en venda per només 15.000 euros. El Fortuny ja es va vendre.