Art o barbàrie
Sense art seríem simples mamífers (potser millor?)
Benvinguts a la newsletter dels dijous del DIL Club, el club dels inversors en start ups.
Encara que la rebreu i llegireu en dijous, els més lents en divendres o durant el cap de setmana, que sapigueu que us estic escrivint un diumenge al matí, massa assolellat pel meu gust, tinc ganes de molta pluja i deixar així enrere la sequera persistent.
No m’enrotllo molt més i comencem!
Això sí, recordeu que aquesta newsletter no s’escriu sola i requereix un cert esforç per part meva i seria d’agrair que alguns de vosaltres us subscrivissiu i així jo rebria algun tipus d’incentiu per continuar.
Estic segur que per alguns de vosaltres remunerar-me amb 2 euros setmanals no és tant.
DINERS
Havia acceptat una feina com Area Manager a l’empresa Ceràmica Collet, de la família Sumarroca, amb pressa perquè havia sortit del Instituto del Caco y del Chocolate (ICC) uns dies abans de fer un any i això em deixava sense dret a atur.
Així, no m’ho vaig pensar gaire i així va ser com vaig començar a vendre pastes ceràmiques.
Però la història d’avui va d’art.
La meva sortida del ICC va venir motivada per desavinences greus amb qui era el meu cap, que entre altres coses m’amenaçava de mort (en broma?) i em maltractava de mala manera, fins que em va fer fora per posar-hi un amic seu.
Evito dir-ne el nom i només espero que el karma l’hagi posat al seu lloc, tan mala persona que aparcava el seu cotxe en llocs per minusvàlids amb un permís fals seu.
En fi!
Acomiadat vaig recollir els meus embalums i ben carregat vaig anar xino-xano direcció Plaça Catalunya per agafar el tren i cap a casa, a anunciar que era fora.
Pel camí, al carrer Diputació on hi ha una bona colla de galeries d’art, no vaig poder estar-me d’interessar-me per una subhasta d’art que hi tenia lloc en directe just en aquell moment.
Com deien a FCC, si veieu els inspectors d’hisenda deambulant per la zona de les galeries d’art de Diputació és que són corruptes (ara ja ho sabeu, si non e vero, e ben trovato).
Vaig entrar-hi i sense temps per entendre la dinàmica de la subhasta, mirava el catàleg, el quadre m’agradava, vaig aixecar la vista, just el subhastaven, vaig aixecar ràpidament el meu número i com qui res, el vaig guanyar per mi.
Això sí, el gest brusc aixecant el número amb el maletí de l’ordinador penjant de l’espatlla va fer que se sentís un crac a l’espatlla.
Vaig arribar a casa amb una notícia bona i una dolenta: que m’havien fet fora de la xocolata i que havia comprat un quadre que representava el barri del Born de Barcelona en subhasta.
Bé. això i que tenia l’espatlla feta una merda, amb un mal terrible…
A que ve tot això?
Doncs que la meva parella no es va enfadar gens pel fet que arribés a casa amb un quadre comprat trinco trinco just quan acabava de ser acomiadat.
Allà vaig entendre que per ella l’art era un bé de per sí, que era sempre una bona inversió, que calia actuar com mecenes, invertir en art, per ser humans i no simples mamífers.
Invertiu en art, sigueu mecenes, obriu i visiteu museus, cal i és de justícia!
No sé si la meva newsletter pot ser considerada art però podeu donar-me suport :-)
INVERSIONS
A casa, amb la meva parella que té una gran admiració pels artistes, de fet va estudiar Belles Arts però ho va deixar estar a mitges, jo mateix i la nostra filla número 1, que ha sortit a la mare i aspira a viure de ser ser il·lustradora, sempre hem tingut una certa predilecció pel món de l’art com destí de les nostres inversions.
Així, a partir del quadre en subhasta del Born, una mica per casualitat, vam començar a invertir a l’alçada de les nostres possibilitats en art, privilegiant il·lustradors contemporanis catalans i catalanes.
La nostra finestra al món de l’art era la galeria Miscelanea, de la Fátima.
Això sí, sempre originals, mai làmines ni prints ni res que no fos únic i irrepetible.
Així, hem acabat apostant per artistes joves i emergents com Paula Bonet, Amaia Arrazola, Joana Santamans o Marina Capdevila, Xie Tianzi.
Us en deixo fotos per fer-vos les dents llargues (no cal!)
Marina Capdevila pinta sempre persones grans amb aquests trets tan característics. Segurament l’artista que més s’ha revaloritzat des que la vam comprar (x15 cops), sobretot perquè pinta murals i edificis per tot el món… ah, és originària de Falset!
Paula Bonet és també una de les grans… arribada de València a Gràcia, no deixa de escriure llibres, pintar i fer parlar d’ella, ara dirigeix La Madriguera!
El Xie Tianzi va arribar de la Xina i li vam organitzar una de les primeres expos, m’encanta! El quadre és tan gran que vam haver de buscar un immoble prou alt per penjar-lo convenientment :-)
També us recomano la galeria 3 Punts amb meravelles com les d’en Samuel Salcedo
O la sempre contemporània galeria Base Elements i artistes com El Pez
A Sant Cugat les nostre preferides són la Sala Rusiñol (ara hi exposen a Abel Florido) i la Galeria Batlle-Argimon (ara hi exposen a Josep Moscardó)
Ara m’ha vingut al cap com la meva cosina Sarah m’explicava com el seu pare que tenia botiga d’art a la Plaça del Pi, proveïa als diferents artistes i acceptava ser pagat en quadres, per exemple dels germans Moscardó… tota excusa és bona per acumular art
En general, per ser inversors en art us diria que intenteu fer-ne una col·lecció coherent, de manera que 1+1=3 i que us agradi mirar-la cada dia penjada a les parets, penseu que són inversions totalment il·líquides i que ens allunyen del regne animal.
Cal ser mecenes i fer treballar als artistes sempre!
Justament l’altre dia una descendent dels Valls de Guatemala (si heu llegit el Fer Diners ja sabeu de què us parlo), em contactava per Linkedin i em deia:
Hola Teodor, Te escribe una parienta lejana
Nieta de Lluis Valls Ventosa
Mi nombre Estefanía Valls Urquijo, vivo entre Guatemala y Barcelona.
Con el grupo de primos en Barcelona queremos invitarte a cenar en mi piso, creo que será muy interesante conocernos.
La seva web com artista és Evuart, brutal!
Un altre dia us parlaré del mercat de l’art a nivell mundial, avui no hi ha lloc :-)
Us deixo un article del New Yorker sobre el món de l’art per anar fent boca
Si esteu generosos, penseu en subscriure-us avui… avui teniu llibre dedicat meu i un lied des de Sant Pau!
Mecenes com la Fundació Ona Futura i altres van fer possible un més que merescut homenatge a Victòria dels Àngels.
LLIBRES
Avui el tema és l’art, el mercat més bèstia de tots, i en el que sí o sí heu d’estar invertits.
Us deixo 2 bons llibres que parlen d’art i us faran pensar, us faran més savis, us… tot!
Michel Houellebecq, un dels grans escriptors francesos, sempre angoixant i punyent, cal llegir-lo encara que sigui des del fàstic i l’angúnia.
En aquest llibre parla del món de l’art com pocs abans.
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to DIL Club - Diners, Inversions i Llibres - Teodor de Mas to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.