Barri llunyà - Born in Japan

Aquesta Diada la passarem en un lloc ben especial

Bona Diada tingueu tothom!

Avui amb la parella ens escaparem ben lluny dins de Catalunya, a més de 3 hores de distància, allà on els meus pares es van conèixer, un lloc sense el qual ni la meva germana, germà ni jo mateix hauríem nascut mai.

Estava analitzant l’impacte dels meus escrits setmanals i en destacaria que una cosa que en anglès en diuen l’engagement dels meus lectors (vosaltres!) s’ha duplicat si comparo la setmana passada amb el fins llavors més llegit, aquest (Ens hem de morir, d’abans de l’estiu).

Buido els mails de la safata d’entrada i torno amb vosaltres en un momentet :-)

Parlant d’aquest tema, mireu-vos la safata d’entrada i no penseu que és normal el tenir centenars de e-mails pendents de lectura. Cal tenir la safata controlada per una vida saludable on sigueu amos del vostre temps. Jo cada dilluns la deixo a 0 pendents.

Ja estic aquí de tornada…

La setmana va començar amb el butlletí de Tech Barcelona, on entre altres informacions hi havia un anunci de feina al Barcelona Supercomputing Center com a responsable de les spin offs deep tech del centre.

Sorpresa majúscula: el sou minso de 45.000 euros bruts anuals, o sigui nets uns 2.750 euros mensuals, similars als d’un sou de professor de secundària amb una certa antiguetat.

Un sou correcte serien un mínim de 60.000 euros bruts més alguns variables per fites.

Amb el preu dels lloguers a la ciutat de Barcelona per sobre dels 1.000 euros i la inflació en la cistella de la compra, un sou net d’uns 2.750 donaria per tenir sostre i un plat a taula per un adult amb un parell de fills, i poc més.

Si voleu ser docents, teniu la Borsa de personal interí docent oberta AQUÍ :-)

Curiós que paguin tan poc quan el BSC és un centre públic que acaba de rebre 50 milions d’euros en ajuts.

Però bé, no fa tant, per una feina similar de tech transfer al VHIR (Vall Hebron) oferien 30K€.

No anem bé així per atreure o retenir talent…

El problema de fons no són el BSC o el VHIR, que ho fan tan bé com poden o saben, sinó que el mercat laboral català està trencat des del 2008 i ni les empreses saben quin sou han de pagar ni els treballadors saben què han de demanar com a sou.

És una de les raons, sinó la principal, per la que molts, incloent-me jo mateix, sortim del mercat de treball assalariat, incapaç de pagar sous per sobre dels 60.000 euros de forma sostinguda en el temps.

Llavors, ens fem autònoms i fem que la productivitat del país empitjori, fragmentant el mercat en empreses encara més petites, sovint unipersonals i de pura supervivència, incapaces de competir en el mercat europeu.

Entre el model USA liberal i el model francès socialista, hem triat el pitjor de cada un d’ells i així ens va en productivitat i valor afegit per càpita.

Jo vaig començar com autònom el 2019 i no va ser fins el 2021, tot i la pandèmia, que ja vaig ser capaç de facturar més de 60.000 euros bruts anuals.

DINERS

En aquesta setmana de coitus interruptus per la Diada en dimecres, sembla que ja sou majoria que heu tornat a casa amb ganes de posar-hi hores a la feina.

Abans que se’m passi, us deixo el banner d’una start up curiosa, perquè és una destil·leria amb seu a Falset i productora d’una ginebra boníssima que portarà el nom de Barcelona al Món.

SI la voleu tastar, conèixer el Stefan, el seu flamant i sempre vehement (per no dir apassionat!) fundador, us convido a venir a la seva presentació de ronda de finançament, el proper dijous 19 de setembre de 2024 a partir de les set del vespre.

Només heu d’enviar un mail a stefan@bcngin.com per confirmar la vostra assistència.

També la setmana passada vaig ser convidat a participar al I4W de start ups liderades per dones que organitzava la Taryn Andersen a la nova seu del Barcelona Finance Hub a l’antic edifici de la Borsa de Barcelona by Attico.

Molt interessant el nivell dels inversors i les startups participants.

Tak, Taryn! +info sobre Impulse 4 Women AQUÍ

INVERSIONS

Avui veia una enquesta a Linkedin on l’Albert Campi preguntava com vèiem l’economia en un futur proper. Parlant d’ell, organitza un taller pel 16 d’octubre de 2024 a Sant Cugat. Us podeu inscriure, sempre és prou inspirador…

Normalment l’or, la cotització de l’or és una bona senyal de que tenim un problema i núvols a la vista.

En 10 anys s’ha més que duplicat el preu de l’or, un actiu de reserva sense rendiments ni dividends.

No només això, en l’últim any ha passat de 1.800 dòlars l’unça a més de 2.400, una pujada de més del 30%.

Si passeu les unces a grams i els dòlars a euros, això us faria un preu d’uns 72.000 euros el quilogram d’or, en màxims dels últims 10 anys.

Pintan bastos, ho sento!

Tot i així, com humans no podem deixar de ser optimistes.

Us deixo llistat dels actius invertibles. Interessats? Contacteu-me, no sigueu tímids!

IMMOBILIARI

- 3 locals llogats, a Girona, Tarragona i Olot (+400K€) (6.5%)

- 4 Parcel·les a punt per construir-hi, a Escaldes, Andorra (+800K€)

- 1 edifici al centre de Mataró, per fer 22 habitatges (+2.5M€)

- 1 casa de 750m2 construïts a la zona del Golf de Sant Cugat (3M€)

- Conjunt de 12 cases, restaurant i spa a l’Alt Pirineu, en rendiment (3M€) (10%)

- 1 Family Office de Barcelona, edificis i naus, en rendiment (+12M€) (6%)

- 1 hotel 4 estrelles amb contracte d'ocupació, a Fuerteventura (32M€) (8%)

- 1 edifici en rendiment, en ple Passeig de Gràcia (35M€) (6%)

START UPS  – a partir de 10K per startup

Catalonia Global Institute - think tank // Qualla Kids - Edtech // Audiòptica - ser.assist

Rosepetal AI - indústria // BCN Gin - begudes premium // Memima - educació musical

Ecommunicator - seguretat laboral // EGI Group - cartera en Retailtech

Tenim també la start up We Prefer Eat de Girona, amb la ronda quasi tancada i amb overfunding… We Prefer Eat

I recordeu que podeu inscriure-us a la 2a Conferència del Catalonia Global Institute.

LLIBRES

Porto uns dies llegint a l’autora Hiromi Kawakami i m’ha fet pensar molt en en Jiro Taniguchi, tots dos escriuen un tipus de literatura de persones solitàries que es retroben en tavernes japoneses sortint de la feina i no gosen gaire en fer el pas per dir que es necessiten, s’estimen, es desitgen.

Llavors, llegiu-los però no em sigueu tan freds com els japonesos, que són exemple en molts altres aspectes però no en aquest.

Born in Japan - Alphaville

Això sí, curiosament amb ells compartim una esperança de vida de les més altres del món, una importància cabdal de la família i una certa bona alimentació, amb tocs d’ikigai, que diria en Francesc Miralles.

Si us agrada la cultura japonesa, sempre podeu anar a la presentació de Mushin, de l’Alexis Racionero a la llibreria Altaïr, una de les meves llibreries preferides.

Average life expectancy by country (years):

Japan: 84.6 // Switzerland: 83.3 // Singapore: 83.1 // Italy: 83.0 // Spain: 82.8

Australia: 82.5 // Iceland: 82.3 // France: 82.2 // Sweden: 82.1 // Canada: 81.9

Si no hi heu estat mai, és un país al que s’hi ha d’anar i deixar-se sorprendre per com són i què fan, sense saber ben bé si ens mostren el que serà el nostre futur més proper o juguen en una altra lliga.

Quan hi vam ser per l’Expo de Aichi de 2005, per gastar unes milles de vol que havia acumulat viatjant per feina ens va encantar el país. Sempre podeu anar-hi per la nova Expo de 2025 a Osaka!

DEALFLOW - OPORTUNITATS

Aquest cop de pantalla ho diu tot: comprant tecnològiques del Nasdaq no teniu perquè encertar-la a llarg termini, com és el cas d’Intel en 27 anys.

Llavors, ja ho sabeu, invertiu amb seny i assegurant-vos de saber-ne més que els demés, deixant de banda els efectes de moda i el que us diguin.

Em centraré en accions europees, no espanyoles, especialment franceses, amb dividends a 45-75 dies vista.

A partir d’aquí només per subscriptor@s de pagament, clar!