Budapest, Barcelona, Brooklyn
M'agraden amb la lletra B per anar de vacances
Bona setmana de ressaca de les eleccions europees, amb en Macron convocant eleccions legislatives pel 30 de juny i 7 de juliol de 2024 (doble volta), després de veure com l’extrema dreta arrasava al país.
Résultats - La Depêche - poble a poble, ciutat a ciutat… molt interessant!
(les ciutats de més de 100.000 habitants voten esquerres, la resta dretes)
Som-hi, DIL Club!
DINERS
La desafecció amb la Unió Europea no para de créixer i si no fem res per aturar-la, acabarem malament, i malament ja sabeu què vol dir: guerra.
L’actualitat s’assembla cada vegada més als terribles anys 30 i ja sabeu com va anar tot plegat.
Ahir ja li deia a la meva parella que, arribat el cas, havíem de ser prou ràpids anant-nos-en, abans que fos massa tard, en cas de guerra, per exemple amb Rússia.
La gran protagonista a Catalunya ha sigut l’abstenció massiva d’un milió de votants catalans independentistes, decebuts per la no democràcia i la no protecció europea dels seus drets des de 2017 i la inacció dels seus partits per fer la feina.
Europa hagués pogut fer servir el cas català per demostrar la seva utilitat i el seu esperit democràtic davant les reivindicacions catalanes, però no, i ara tot va pel pedregar, amb uns ciutadans que no es senten protegits pels buròcrates.
Si la Unió Europea fos prou llesta, apostaria pels pobles i aniria trencant el poder dels Estats nació que la conformen, però encara no se’n veu capaç, el model francès i espanyol de grans imperis decadents encara pesa massa al vell continent.
En fi, tampoc és que a altres parts del món estiguin molt millor (USA, Brasil, Xina).
Us deixo gràfics indicadors de les desigualtats per països, amb el percentatge que tenen el 1% més ric de cada país, i la seva evolució.
La paradoxa és que per crear riquesa cal una certa desigualtat que, a posteriori, caldrà corregir, en part. Però de bon inici, cal la desigualtat perquè les coses passin (USA).
INVERSIONS
Des que vaig perdre el meu principal client a mitjans de març de 2024, vaig curt d’ingressos com autònom amb fortes càrregues familiars.
Volem viure com europeus de primers però vivim en un territori salvatge, no apte per a joves, on costa moltíssim mantenir un cert nivell d’ingressos personals i familiars.
No crec que tinguem diners per anar de vacances enlloc, aquest any, una pena!
Us explico un parell de conceptes del món start-ups que us podeu aplicar a vosaltres mateixos, individualment o familiarment.
Runway is the amount of time, in months, a business has before it runs out of cash
O sigui, sigueu una start-up, una persona o una unitat familiar, amb els ingressos i despeses mensuals, quan temps de coll teniu abans de quedar-vos sense liquidesa.
Us recomano tenir 6-12 mesos de caixa o runway per poder dormir tranquils a les nits.
En català tenim una frase feta que ho resumeix perfectament: tenir corda.
Íntimament lligat al runway o temps de vida vostre teniu el concepte de burn rate o quants diners cremeu al mes, segons ingressos i despeses vostres, sigueu start-up, persona, parella o família… en català seria: quant cremes de caixa?
Si sou dels que creieu que poder és voler, no, no és així.
És treballador autònom, emprenedor o empresari QUI POT, no qui vol, i poder ve sovint de tenir el burn rate molt baix (vivint a casa dels pares, per exemple) i/o el runway molt alt (molts estalvis, indemnització alta, patrimoni amb ingressos passius).
Llibertat Financera
Assolireu la llibertat financera quan tingueu el burn rate a 0 o negatiu, o el que és el mateix un runway infinit, que ve a dir que ja no us caldria treballar més, que sou rics.
En fi, toca seguir picant pedra… només si milloro el meu runway & burn rate podrem anar a alguna de les nostres ciutats preferides amb la lletra B a passar uns dies de vacances, començant per Budapest, Buenos Aires o Berlín.
Us deixo gràfic amb les edats en que es fan milionaris i mil-milionaris els americans: als 49 i 67 anys. Realment, quan tot s’accelera és a partir dels 48-50 anys :-)
Això sí, recordeu que a la vella Europa tot és molt més difícil i fer-se ric està mal vist.
LLIBRES
Aquest setmana m’he empassat un llibre sencer sobre un dels grans inversors americans de tots els temps i recentment traspassat: Jim Simons. La pena és que a la vella Europa sembla impossible poder fer-se ric d’aquesta manera en una sola vida.
Així com a spoiler: una colla de matemàtics van aconseguir fer-se rics invertint en mercats aplicant els seus coneixements en anàlisi de dades i correlacions entre elles.
I posats a llegir bibliografies de grans inversors americans, aquest altre també és molt bèstia, amb la vida de Steve Schwarzman.
DEALFLOW - OPORTUNITATS
Tema locals comercials en venda amb llogater de reconegut prestigi i contracte a llarg termini, anunciar-vos que dels 5 que tenia en venda acabo de rebre oferta per 2 d’ells i només en queden 3 de disponibles. Voleu saber-ne més?
La setmana ha començat amb una bona patacada en Borsa, especialment al mercat francès, després de l’anunci sorpresa del president Macron de noves eleccions.
Que com pot afectar un previsible govern francès amb l’extrema dreta de Rassemblement National de la Lepen i en Jordan Bardella?
Doncs molt, perquè l’Estat francès participa i decideix en múltiples sectors de l’economia francesa. Pocs països són tan intervencionistes com la France!
Avui completaré la tria de valors grans a les borses de Madrid i de Paris: 8 valors!
I recordeu que en cas de baixades en les cotitzacions, fins que no baixin un 20% no cal preocupar-vos en excés ni prendre grans decisions.
Si voleu saber-ne més, subscriviu-vos, merci! Ah, i compartiu! Ara també a Telegram! I si no en teniu ni fava de Borsa, possibilitat de fer un curs per posar-vos a nivell…
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to DIL Club - Diners, Inversions i Llibres - Teodor de Mas to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.