Compartir taula
I per què no, la vida sencera!
Feliç qui sap agafar-se el seu temps per anar més ràpidament - proverbi inuit
Bon dia als que em llegiu des d’on sigui, un record molt especial al Jose i la Nancy, metges de Guatemala residents a Sardenya, subscriptors de pagament que fan l’esforç de llegir-me en català, traduint els meus articles amb IA.
M’envien aquest video recordant-me que a Sardenya es parla català, també.
En temps de IA, la idea d’escriure en altres idiomes que no siguin el vostre perd tot el sentit, perquè qualsevol persona us pot llegir en l’idioma que vulgui quan vulgui.
Us haig de confessar una cosa: no sé quant temps porto d’això que en diuen vacances.
L’altre dia el meu cunyat (crec que es diu així, mai he entès bé el concepte dels cunyats, prefereixo dir-ne el marit de la germana de la meva parella, més explícit i aclaridor, perquè no té res a veure amb el marit de ma germana) em preguntava que quan havíem arribat a la casa de França.
Vaig ser incapaç de dir-li, ni el dia de la setmana ni si era dimarts, dimecres o dijous.
L’única cosa que sabia és que evitem els caps de setmana per desplaçar-nos i evitar així els temibles (i terribles!) embussos però res més.
Sobre la nostra tornada, tres quarts del mateix, ni idea (o com diria el nostre fill número 3 i cada dia més gent com ell, nidea (tot junt).
Parlant amb la Laia o amb la Suzy, me n’adono que no estem sols fent vacances amb les dates obertes, és el veritable luxe aquesta indefinició flexible del temps de lleure.
Va, comencem, que m’enrotllo més que una persiana o un volet électrique.
Recordeu que us podeu fer subscriptors de pagament a DIL Club - Diners, Inversions i Llibres de Teodor de Mas (jo mateix).
AQUÍ (si us feu subscriptors anuals, teniu un Fer diners de franc, enviat dedicat quan torni de vacances, en data pendent de definir)
Fent-ho hauríeu rebut l’avís el dia 4 d’agost de que jo comprava de nou accions de Novo Nordisk, aprofitant la baixada en la seva cotització i abans de la publicació de resultats el dia 6 d’agost.
Que no eren dates fàcils, a mi em va pillar en un riu fent pédalo i kayak amb els nens, però és així la dura vida de l’estalviador inversor, què hi farem.
Va, no us vull atabalar amb retrets i el que hauria pogut ser, comencem!
DINERS
Aquest seria el meu mood (estat d’ànim) actual: avarques i champagne (seria un bon títol de ficció!).
De fet, per ser precisos el títol correcte de l’estiu seria avarques, champagne i Alzheimer, però bé, ni així caurem en el desànim.
A la vida només teniu 2 opcions: envellir o morir.
La tercera, no contemplada, és l’Alzheimer, la més merdosa de totes.
Per no perdre l’esperança, us diria que acaben de descobrir una relació entre el liti i l’Alzheimer, que podria obrir les portes a una cura a n anys vista.
També, en cas de possible diagnòstic de malaltia d’Alzheimer, potser us agradarà saber que existeix una altra malaltia REVERSIBLE que s’assembla molt però no té res a veure, que es diu hidrocefàlia normotensiva (HPN).
La hidrocefàlia de pressió normal (HPN) és un tipus especial d’hidrocefàlia que apareix sobretot en persones grans i que pot imitar una demència, però amb la diferència que es pot tractar i, sovint, millorar si es detecta a temps.
Pregunteu als vostres metges sobre ella i assegureu-vos que us diagnostiquen correctament.
INVERSIONS
S’han posat tots d’acord per publicar podcasts meus gravats anteriorment.
Aquest, amb Cugat Mèdia, acaba de sortir i encara feia fresca quan el vaig gravar (portava jaqueta i tot). Ho he hagut de mirar, el vam gravar el 13 de maig i ningú sap explicar-me fefaentment perquè s’ha fet viral i no els altres.
En el moment en que us escric, ja porta més de 500.000 visualitzacions el reel de Instagram i això que hi parlo de diners, de vida de parella, d’estalviar i gastar diners.
Parlant de Gastar diners, el meu nou llibre surt el 17 de setembre i és prou complementari del primer, Fer diners.
La seva presentació mundial tindrà lloc a Vic.
Podeu venir a dinar i/o la presentació, de la mà de la llibreria Muntanya de Llibres.
Es dedicaran i numeraran exemplars per mi mateix, el seu autor.
Va, que tenim feina i hem d’esgotar la primera edició o fracassar en l’intent.
Recordeu que sempre és millor que els compreu a la vostra llibreria de confiança.
Us parlava de compartir taula, perquè l’altre dia enllaçava dues reunions seguides, la primera a Sarrià, la segona a Gràcia, amb un forat temporal entre les dues prou ampli com per poder-me dedicar a la vida contemplativa.
El cas és que vaig acabar assegut a la terrasa del bar Placídia, el meu preferit durant l’hivern, ara no tant amb la calor, i com a bon escriptor que aspiro a ser, em vaig dedicar a fer el que tan bé fan les vaques: rumiar i veure passar (els trens) les persones.
Al costat, de seguida es van ajuntar un grupet de noies argentines que maldaven per parlar català, que encara no havien entès la conveniència de parlar-lo per progressar socialment a la selva catalana.
Tot anava relativament bé, bevia poc a poc, per no arribar al karma etílic massa ràpid, sobretot tenint en compte les hores que tenia per endavant.
Intentava llegir però la realitat era massa estimulant per concentrar-me.
Va ser llavors quan un parell de senyors més grans que jo, amb cara d’haver viscut mil aventures, es van atansar a mi i em van dir si podíem compartir taula, beure plegats.
No em va estranyar gens perquè soc el primer que si no tinc taula al Placídia, demano cadira en taula compartida, però era el primer cop que m’ho feien a mi.
A l’esquerra, seguia la conversa de fons de les argentines sobre nòvios, feinetes i plans de futur, vacances, i ara els dos mansos madurs bevien cerveses a un ritme alt a tocar de mi.
Tot es va accelerar quan un d’ells, un tal Alfonso va dir allò de la teva cara em sona i a partir d’aquí va ser bufar i fer ampolles descobrir que ell era llibreter i jo autor, que havia signat exemplars a la seva llibreria per Sant Jordi de 2023 i bla bla bla.
Que si l’altre era enginyer de so per sèries i films, que si l’Alfonso trucava i demanava exemplars de Fer diners, que si aniria a presentar el Gastar diners, que si mil temes que semblaven clau pel futur la humanitat.
By the way, la llibreria de l’Alfonso es diu Maite Libros, a Via Augusta de Barcelona.
En aquestes va arribar la Laia del family office, que es va afegir a la festa, amb cara d’espantada, en veure’m rodejat de tant individu, de tantes converses, de tant soroll.
I no, la meva vida no és sempre així, a vegades, poques, m’avorreixo.
O em passo dies anant a l’hospital, tenint cura de les nostres persones grans.
En fi, seguim… la setmana vinent, més teca.
Seguint amb l’objectiu que no penseu en la feina i que viatgeu i conegueu món, us deixo aquest mapa clau per entendre-ho tot.
De moment, ganes d’Islàndia com en Ramon, Geòrgia com en Dídac.
Per viatjar del món, quants més idiomes parleu millor que millor, tot i els avenços de la IA, ja sigui francès, castellà, àrab, xinès o vaca.
Us deixo un moment de conversa amb un grup de vaques amigues.
I, tal com vaig preveure, la OPA del BBVA al Sabadell fracassarà, perquè Catalunya és molt més que el País Basc i Madrid no té prou força per fer-li una OPA a Barcelona.
Evidentment, no hi aneu. Acumuleu accions del Sabadell i no aneu a la OPA.
Depèn de tots nosaltres assegurar-nos seguir tenint un banc català.
LLIBRES
Aquesta setmana us recomano un parell de llibres, un de la meravellosa editorial Periscopi, de l’Aniol Rafel, cosí de la meva mare, i ara absorbida per Planeta.
Periscopi és com era Anagrama al segle XX, editorials que fan una tria tan acurada dels títols que publiquen, que els podeu comprar a cegues sabent que la seva lectura no us deixarà indiferents.
Esperem que la integració de Periscopi en el mastodont Planeta serà a fi de bé i per més opcions de llibres de qualitat en català.
L’altre és un clàssic de la literatura francesa i mundial: Madame Bovary, de Gustave Flaubert.
Parlant de Madame Bovary, llegiu això i aneu amb compte que no us agafi massa fort.
La síndrome de Madame Bovary o bovarisme és un terme utilitzat, sobretot en psicologia i literatura, per descriure un estat d’insatisfacció crònica amb la vida real, fruit de la comparació constant amb ideals romàntics o expectatives exagerades que mai no es compleixen.
El nom prové de Emma Bovary, protagonista de la novel·la Madame Bovary (1857) de Gustave Flaubert, que, immersa en lectures romàntiques i somnis d’una vida apassionada i luxosa, acaba decebuda per la monotonia i les limitacions de la seva realitat quotidiana.
En psicologia popular, s’aplica a persones que:
Viuen insatisfetes malgrat tenir una vida que, objectivament, podria considerar-se “correcta” o “plena”.
Cerquen constantment emoció i novetat, especialment en relacions sentimentals.
Es deixen influir per ideals ficticis (literatura, cinema, xarxes socials…) i acaben frustrades.
No és un diagnòstic mèdic oficial, sinó més aviat una metàfora cultural que pot coincidir amb trets d’ansietat, depressió o insatisfacció crònica.
Penseu que la novel·la va ser tan escandalosa que el 1857 la van portar a judici per immoral. Això de que les dones fossin lliures no acabava d’encaixar a l’època.
També podeu aprofitar l’estiu per adquirir bon hàbits vitals.
ART, BORSA & CIE
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to DIL Club - Diners, Inversions i Llibres - Teodor de Mas to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.