El dia de la marmota i altres no nacionalistes

Calçotades, crêpes o anar a voltar per Punxsutawney

Bon dia, Substackers tots!

Em fa gràcia escriure en una xarxa social com Substack que no coneix gairebé ningú, tot i com de ben pensada està.

Substack és una sàvia barreja de Mailchimp i Twitter, amb capacitat per fer mailings i al mateix temps ser xarxa social a través de la qual poder interactuar amb altres persones a través de les paraules i trobar altres continguts del vostre interès.

Potser m’equivoco (no seria la primera vegada) però li auguro un futur prometedor a Substack tal com està ideada a dia d’avui.

Gràcies per ser-hi i comencem!

Com diu la foto del calendari d’avui, dijous 6 de febrer de 2025, no hi ha millor luxe que poder viure tranquils, sense patir amb excés per res.

Us escric des del saló de la casa nova, amb bona llum natural i ganes de menjar-me el món però, sobretot, amb calma. Sabent que el que hagi de ser serà…

Tenir uns certs fluxos d’ingrés passius m’ajuda prou a assumir els meu dia a dia com autònom amb confiança i sense gaire pressa.

No és per casualitat que els francesos anomenin als rics aisés, o sigui que viuen à l’aise, tranquil·lament.

Perquè la vida no pot ser eufòria i efervescència sempre, de cap manera.

Aquesta setmana a casa hem celebrat el Dia de la Marmota, també conegut com La Chandeleur o La Candelera, que dona per tancat l’hivern, ja amb els dies allargant-se, fent-se de dia abans.

L’hem celebrat mirant la pel·li i menjant crêpes a dojo, com fan els francesos de bé.

Segons la meva parella, menjar crêpes per la Chandeleur és per celebrar el final de l’hivern, sent la forma de les crêpes una representació del sol tan desitjat després del llarg hivern.

Us en deixo la recepta de les crêpes, tot i que hi ha múltiples variants.

Segons la dita popular,

Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu.

És a dir que, si no plou, l'ambient hivernal continuarà.

Pels catalans, febrer és més època de calçotades i de la fira de La Candelera de Molins de Rei, que no us podeu perdre de cap manera.

La Candelera de Molins de Rei

Així, mentre uns mengen cebes, els altres mengen crêpes, tots farts del fred i amb ganes de primavera i estiu.

Calçotada - Wikipèdia (tot depèn de la salsa, evidentment)

Molt semblant a la pel·lícula Atrapat en el temps, en anglès Groundhog Day, amb Bill Murray i Andie McDowell, on una marmota decideix si s’acaba l’hivern o no.

Groundhog Day - Filmin - en anglès amb subtítols en català

Us deixo captura de pantalla sobre La Candelera, extreta del Costumari de Joan Amades, llibre recomanat de la setmana.

Ara que ens estem globalitzant a alta velocitat, crec que cal que pensem com volem que passi aquest fenomen i no crec que sigui una bona idea desnacionalizar-nos del tot i així ser simples consumidors i carn de canó de les grans multinacionals globals.

Globalització, fins on ens compensi, sí, és clar.

Perdre les arrels, oblidar-nos de qui som i d’on venim, qui volem ser de grans? NO!

El nacionalisme ben entès, el voler ser nosaltres mateixos, ni millors ni pitjors, amb capacitat d’atreure i incorporar a un bon nombre de nouvinguts, és la via a seguir.

A més a més, defensar les nostres empreses familiars, petites, mitjanes i grans, ens assegura el poder ser la Califòrnia d’Europa, no la Florida.

M’explico: més recerca i investigació, innovació i bons negocis, menys cambrers i feines de poc valor afegit. Depèn només de nosaltres…

Us deixo aquest llibre referent que començo a llegir-me aquesta setmana per saber més del tema.

En això els francesos són els reis, fent la seva i sent sempre francesos, terra d’acollida però amb les seves normes i costums, la seva forma de ser.

Per exemple, Slip Français i tantes altres iniciatives.

Nosaltres, també sabem fer-ho prou bé, consumint on toca, com ara Bonpreu Esclat.

Ja que avui va de ser català en aquest món globalitzat, potser us serveix el següent :-)

La Incorrecta - assessorament lingüístic

Jo afegiria PTI, per la teva informació, per dir FYI, for your information

i PD, punxadiscos, per dir DJ.

Com m’explicava un proveïdor xinès amb qui tenia bona relació, a la seva filla li va posar de nom Shu Yao - llibres i lluny.

Era l’equivalent català del roda el món i torna al Born.

Doncs això, feu via, obriu-vos, investigueu, apreneu, copieu i innoveu, sense deixar mai de ser vosaltres mateixos.

DINERS

Un dels subscriptors de DIL Club té una empresa que es diu Pyme Legal.

Us en deixo un banner per si podeu estar interessats pels seus serveis.

Una altra subscriptora de DIL Club acaba de fundar Techie Trends, un mèdia sobre innovació al que us podeu subscriure i participar amb els vostres continguts.

Voleu arribar a més gent? Només heu de ser subscriptors de DIL Club.

La setmana passada em vaig reunir amb un headhunter d’aquests que us ajuden a trobar feina assalariada fora de mercat, especialment útil quan ja passeu dels 50 anys i poques empreses us volen contractar.

De fet, en el passat em va trobar una feina que no va anar bé, perquè en menys d’un mes ja m’havien acomiadat… coses de la vida i que no estic fet per treballar per altres.

La història d’aquella feina va ser impressionant.

Vaig entrar per portar el mercat francès d’una empresa de packaging de luxe, per substituir a la comercial francesa que tenien i plegava i només vaig tenir temps de fer un viatge a Paris a conèixer a alguns dels seus clients i de tornada, al carrer, per culpa de l’antiga comercial, molt amiga del fill tonto de l’empresa familiar.

Tampoc em vaig perdre gran cosa, perquè un parell de mesos després van fer concurs de creditors i els vaig presentar uns inversors interessats en comprar-los.

En fi, ja sabeu el que diuen: l’avi la funda, el fill la manté, el nét la tanca…

Només un 9% de les empreses familiars sobreviuen a la tercera generació

El cas és que aquest headhunter va haver un moment que vaig intuir que em volia oferir una feina remunerada i em vaig sentir dir que no, que no accepto feines assalariades, que estic fora de mercat.

Em sentia dir-ho i pensava, què bèstia!

Parlant de fills, ahir el fill número 3 em deia que havia mirat una pel·lícula amb la nòvia a Movistar i que en aquella plataforma hi havia moltíssim doblatge i subtítols en català.

Li vaig dir que res era casual i que el fet que La Caixa fos el seu principal accionista i el seu nou CEO en Marc Murtra segur que hi tenien alguna relació.

Al final, un idioma sobreviu si té poder, si el poder el parla i el transmet.

Sabíeu que en Marc Murtra era anglo-català?

Doncs el que us deia… les arrels compten i molt!

Interessats? Feu-vos subscriptors i us dic com procedir…

INVERSIONS

Normalment quan hi ha una bombolla en qualsevol tipus d’actiu, la millor manera de seguir captant incauts comprant a preus cada vegada més cars és dir-los que les mètriques habituals de mercat ja no apliquen, que ara tot és diferent, que el PER està passat de moda.

Després, la realitat és molt tossuda i tot torna a lloc.

Si hi ha un tema que no falla quasi mai és la regressió a la mitjana de preus i valoracions.

Els actius que s’allunyen de la seva mitjana històrica tenen tendència a tornar-hi, és allò que diuen que el que puja acaba baixant i el que baixa acaba remuntant. Clar!

Llavors, no invertiu en borsa americana i accions de creixement a PER superiors a 30, sobretot tenint mil opcions europees sense risc divisa i a PER per sota de 15 i amb dividends gegantins.

Ni els USA són la panacea ni Europa deixarà de ser un dels motors mundials d’innovació i creació de riquesa.

Només pensant diferent obtindreu resultats diferents.

Us deixo un gràfic que ha compartit en Damià a Linkedin, penseu-hi!

I la inflació torna a repuntar, només cal que intenteu llogar un pis o consumir qualsevol bé o servei per veure que tot puja sense parar, menys els sous.

Inflation expected to rise to 2.5% in January

És important que ara que el tema tipus d’interès i inflació s’ha arreglat, amb tipus d’interès per sobre de la inflació, no es tornin bojos baixant-los més.

Entrar de nou en tipus d’interès reals negatius només afavoriria la creació de bombolles especulatives en els preus dels actius.

Ho heu patit des de 2008, ara prou, no caldria, gràcies.

Recordeu que en una cartera equilibrada, les start ups hi juguen un paper cabdal per la seva descorrelació entre elles i amb tot tipus d’actius cotitzats.

START UPS – a partir de 5K€ sindicats, per veure-les és AQUÍ

· Audiòptica (serveis assistencials) // Liseners (benestar emocional)

· Boole (tecnologia) // Página Internacional (comunicació)

· Ecommunicator (indústria) // Rosepetal AI (industria)

· BSure Medical (salut) // DevsHealth (salut)

Interessats en Boole i la seva solució de productivitat per empreses?

També teniu a BSure Medical i la seva eina de diagnòstic patentada.

IMMOBILIARI de rendiment – us caldrà signar acord de confidencialitat per mail

• 1 pis en rendiment a Sabadell centre (100m2, 240K€)

• 1 local al carrer Pujades del Poblenou, Barcelona (72m2, 250K€)

• 1 parcel·la per fer-hi pisos a Alcanar, amb projecte d’arquitectura (480K€)

• 2 locals en rendiment, llogater de prestigi, a Olot i Tarragona (480K€ i 1.9M€) (6%)

• 1 parcel•la a Torrembarra, per fer-hi 24 pisos, 2 locals i parking (600K€, abans 900K€)

• 1 casa unifamiliar a Sitges (300m2, +900K€)

• 1 parcel·la per fer-hi 17 pisos, a Sant Pere de Ribes (1M€)

• 1 conjunt de 4 naus industrials a Calaf (1.5M€)

• 1 pis a La Bonanova, Barcelona, per estrenar, amb piscina i jardí (200m2, 1.75M€)

• 1 casa unifamiliar a la zona del golf de Sant Cugat del Vallès (750m2, 2.85M€)

• 1 parcel·la per fer-hi 66 pisos, a la Costa Brava (7.500m2, 3.2M€)

• 1 parcel·la per fer-hi 42 pisos, a Vilanova i la Geltrú (4.000m2, 3.2M€)

• 1 parcel·la per fer-hi 1 casa, a Sant Feliu de Guíxols (490m2, 160K€, abans 180K€)

• 1 parcel·la agrícola de regadiu en rendiment, sale lease-back, a Lleida (+4 Ha, 215K€) (7.5%)

• 1 apartament a Montpeller (64m2, 240K€)

• 1 masia a reformar a Madremanya, L’Empordà (700K€)

• 1 parcel·la a Girona ciutat (Palau), per fer-hi una casa (1.350m2, 790K€)

• 1 parcel·la per fer-hi 6 habitatges, 6 trasters, 1 local, a Horta, Barcelona (750K, abans 860K€)

• 1 parcel·la a Calldetenes, per fer-hi 22 pisos (900m2, 1M€)

• 2 parcel·les a Girona, zona concessionaris (3.000m2, 1.05M€ cada una)

• 1 parcel·la a Platja d’Aro, per fer-hi 10 cases (7.200m2, 1.4M€)

• 1 conjunt de 3 locals en rendiment, a primera línia de mar de la Costa Brava (1.3M€) (5.5%)

• 1 local amb un restaurant en funcionament, a Barcelona (115pax, 360m2, 1.5M€)

• 1 edifici a Barcelona ciutat, amb 9 habitatges i 1 local comercial (740m2, 2.4M€) (4.7%)

• 1 parcel·la a Cerdanyola del Vallès, per fer-hi 34 pisos (4.300m2, 3M€)

• 1 conjunt de 2 hostals amb 14 habitacions, en rendiment, a Sitges (700m2, 3.4M€)

• 1 hotel reformat de 2 estrelles al Maresme, amb 125 habitacions (3.85M€) (7%)

• 1 hotel premium, de 100 habitacions, a Mallorca, zona Llevant (7M€)

• 1 hotel de 4 estrelles, de 133 habitacions, a S’Arenal, Mallorca (12M€)

Interessats en immobles de rendiment? Voleu vendre els vostres? Només m’ho heu de dir…

LLIBRES

Aquesta setmana que va de marmotes i candeleres, no puc més que recomanar-vos un llibre que un subscriptor de pagament em va recomanar i que a la meva parella li està agradant força. Va de tenir un jardí i saber-ne tenir cura.

També el costumari de Joan Amades, perquè si voleu saber qui sou i d’on veniu, què voleu ser de grans, us cal un referent de què vol dir ser català.

Aquí els teniu, fotografiats plegats.

Abans de pensar en aquests llibres, havia pensat en Durrell i Dicker, però en buscar-los no eren a lloc.

Vaig passar un moment angoixant buscant la caixa amagada D2, que havia quedat amagada al despatx. En fi, trobats i ben ordenats, alfabèticament per cognom de l’autor.

ART, BORSA & CIE

Aquesta setmana, seguint amb la hipòtesi que els USA i el dòlar americà estan inflats, sobrevalorats, de mala manera, seguirem buscant accions excel·lents, tant per anàlisi fonamental com tècnica.

Aquesta setmana toca mirar valors a Dinamarca, un exemple de país petit i nacionalista, com podria ser una Catalunya del futur.

Lad os gå!

Bé, i una reasseguradora francesa que s’acaba de redreçar i paga un 7% de dividend.

· Us podeu subscriure a DIL Club, des de 9.80 / 99.80€ (amb un Fer Diners de franc)

· Cursos i acompanyament en inversions per Business Angels i Family Offices

· També us puc presentar una agència de valors regulada per la CNMV