En POTUS Trump i el final de l'imperi americà

El final del seigniorage americà i victòria xinesa al món

Una mala herba és una planta a la que encara no se li han trobat les virtuts (tradueixo).

Avui és dijous, 10 d’abril de 2025 i, puntualment a les 10 aquí em teniu, en una setmaneta amb en Donald Trump donant pel sac.

Setmana mogudeta, gentilesa del POTUS Trump i els seus aranzels absurds.

Si no sabeu què fer amb les vostres inversions en valors cotitzats o qui us donava consells ha desaparegut, malament.

Sempre cal una estratègia, un paradigma inversor que contempli tots els escenaris i sigui capaç d’aprofitar-se’n.

Que hi hagi un crack borsari i pugi la volatilitat no són més que oportunitats inversores.

En fi, comencem, amb la vènia del POTUS.

Sou a DIL Club, la Substack que us parla de tu a tu de Diners (oh, no!), Inversions (what?) i Llibres (m’interessen!).

Podeu ser simples subscriptors pro bono, umsonst que dirien els alemanys, o participar d’una manera més activa, pagant una mica cada mes o anualment al responsable de que cada dijous penseu, aprengueu i us entretingueu llegint-la.

Aquest matí de dilluns, que és quan us escric, l’he començat donant recomanacions als subscriptors de pagament via grup de Telegram i per e-mail a alguns d’ells, dient-los què podien amb les seves accions, ponderant riscos i oportunitats, pensant en veu alta.

Pel preu d’un cafè setmanal, apunteu-vos a DIL Club, ja en som 70 i volem ser-ne 100 aquest any 2025. Si us feu subscriptors anuals, teniu un Fer Diners enviat i dedicat a qui digueu (encara hi sou a temps, per Sant Jordi).

DINERS

Ho haig d’admetre, aquesta setmana vaig de bòlit i no m’acaba d’agradar el tema, amb insomni, taquicàrdies i cafeïsme diversos. Tot per culpa o a causa de la correcció (els del sector en diuen editing en anglès) del que serà el llibre continuació del Fer Diners.

Perquè, desenganyeu-vos, quan entregueu un llibre escrit, després arriben els correctors i us el deixen ple d’infinits canvis, propostes, dubtes i temes per tractar.

Són dies, per no dir setmanes, de feina intensa i angoixant.

Així estic, amb aquell estrès positiu d’estar creant alguna cosa trascendent, que em sobreviurà a la meva pròpia mort, així que és normal que em tregui la son i m’absorbeixi quasi del tot.

Només m’he permès tenir temps per la Substack, que no pot faltar mai cada dijous.

En fi, no sé vosaltres però a casa tenim la sensació que des que va ser escollit POTUS del món mundial, en Trump cada dia diu una bajanada, com si necessités el seu moment de pantalla i ego diari abans d’anar al llit.

No sé on vaig llegir que als seus 18 anys, el POTUS va rebre 4.000 pisos de lloguer. Ell sí que és un gran tenidor i no els pobres estalviadors catalans amb 6 pisos en propietat.

Aquí en Vicent Partal toca just a la fusta: o bé en Trump és un perfecte ignorant o és algú amb una estratègia brillant oculta per descobrir.

Jo m’inclino clarament per la primera: és ruc i, el pitjor de tot, no ho sap.

Es rodeja d’aduladors i persones acrítiques no que n’atreveixen a dur la seva ni fer-li veure que els aranzels mai han sigut la solució, i encara menys quan ets el país líder mundial.

En POTUS Trump, on POTUS vol dir President Of The United States (of America) i és especialment indicada la paraula per parlar d’aquest President en concret, que no deixa de potar ocurrències, posant en perill l’economia global.

Què vol aconseguir en Trump amb els aranzels?

Un tema impossible i injust d’aconseguir.

M’explico…

Els USA, com país que va sortir vencedor de la WW2, té un privilegi únic entre els països, que és disposar la moneda que tots els altres països volen i empren per pagar els béns i serveis, el USD o dòlar americà.

I aquí és on apareix un concepte que ningú ha comentat i que és darrere del que fa i el que voldria que passés en Trump: el seigniorage.

N’heu sentit a parlar? Doncs és aquí: seigniorage -Investopedia

Resumint-ho molt: el principal producte americà és el dòlar.

Avantatges: només imprimint dòlars ja són rics, no els cal tenir grans fàbriques ni cotxes eficients ni grans productes d’exportació, perquè tothom vol dòlars seus.

Inconvenients: el fet de poder viure dels dòlars fa que hi acabi havent menys interès per tenir indústria i fàbriques als USA, perquè no els cal per a res.

Així, i en això té raó el POTUS, les fàbriques acaben estan en altres països, quedant-se els USA la producció de dòlars, que els permet de viure millor dels que els correspondria si haguessin de competir exportant béns i serveis.

També és cert que el seignoriage paga l’exèrcit americà que fins fa poc protegia a tot el món occidental i lliure, des d’Europa fins a Taiwan i Ucraïna.

Llavors, en Trump detecta un problema real seu, que és que els USA són un gran mercat de consum de productes vinguts d’arreu, pagats amb l’exportació de dòlars.

Però la caga, i molt, amb la solució.

La primera pregunta que s’hauria de fer és si vol renunciar al dòlar en favor de l’euro o el yuan, sent molt conscient que ser l’amo de la divisa que permet pagar-ho tot és un regal increïble i que si el deixen perdre, no el recuperaran mai més.

Delegar el poder és perdre’l, cedir el seignoriage per tenir més fàbriques, és de RUCS.

Excepte si ho fa perquè ja veu al venir el final del regnat del dòlar americà en favor d’una nova moneda mundial acordada per països com la Xina, Rússia, la Índia i alguns altres BRICS.

Llavors, com acabarà tot plegat?

Algú li haurà de fer una petita classe d’economia al POTUS i fer-li veure que es viu molt millor sent rics gràcies a l’exportació de dòlars que no havent de fabricar cotxes o cava.

No es pot tenir tot, econòmicament parlant, i una activitat foragita l’altra, de la mateixa manera que si a Barcelona tenim molt turisme no podrem obrir fàbriques de cotxes al centre de la ciutat.

Ah, i els aranzels són una solució de loser infantil, cal ser molt més sibil·lí i copiar als francesos i europeus, japonesos, amb normatives d’etiquetatge, additius prohibits i mil petites normatives que eviten l’entrada massiva de productes d’altres països.

En fi, gaudiu del votat. Pensava que ho faria millor, la veritat…

INVERSIONS

Curiosament hi ha un cert interès creixent per la inversió en start ups en aquest inici de 2025, segurament perquè les alternatives com ara habitatge i accions no s’acaba de veure clar del tot.

Això sí, recordeu que el gran perill i la gràcia de la inversió en start ups és la seva falta de liquidesa i una molt bona descorrelació respecte a la resta d’actius, respectivament.

Si feu start ups, que sigui amb diners que no necessiteu i diversificant en un mínim de 10 empreses, per reduir el risc agregat de la vostra cartera.

START UPS – a partir de 5K€ sindicats, per veure-les és AQUÍ (demaneu-ne accés)

· Audiòptica (serveis assistencials) // Liseners (benestar emocional)

· Boole (tecnologia) // Página Internacional (comunicació)

· Ecommunicator (indústria) // Rosepetal AI (indústria)

· BSure Medical (salut) // DevsHealth (salut)

A més a més de les start ups i els béns immobles de rendiment, hi ha molt moviment en temes de finançament privat. So hi esteu interessats, només m’ho heu de dir.

FINANÇAMENT PRIVAT – us caldrà signar acord de confidencialitat (NDA)

· Préstec amb garantia per promoció de pisos en curs, amb llicència i el 80% de prevendes a Palma de Mallorca (12%, 12 mesos, 450K€)

· Préstec amb garantia per un hotel boutique, a Colima, Mèxic (10%, 72 mesos, 1M€)

Aquí teniu els béns immobles, els primers amb mandat directe de venda, els segons amb mandat indirecte amb un únic intermediari de confiança.

IMMOBILIARI – us caldrà signar acord de confidencialitat (NDA)

· 1 pis en rendiment a Sabadell centre (100m2, 240K€)

· 1 local al carrer Pujades del Poblenou, Barcelona (72m2, 250K€)

· 1 terreny a Alcanar per fer-hi pisos, amb projecte d’arquitectura (480K€)

· 2 locals en rendiment, llogater de prestigi, a Olot i Tarragona (480K€ i 1.9M€) (6%)

· 1 terreny a Torredembarra per fer-hi 24 pisos (600K€, abans 900K€)

· 1 casa unifamiliar a la zona de Montgavina, Sitges (300m2, +900K€)

· 1 terreny a Sant Pere de Ribes per fer-hi 17 pisos (1M€)

· 1 terreny a Platja d’Aro per fer-hi 10 cases (7.200m2, 1.4M€)

· 1 pis nou a La Bonanova, Barcelona, amb piscina i jardí (200m2, 1.75M€)

· 1 conjunt de 13 cases, restaurant i spa a l’alt Pirineu, en rendiment (2.5M€) (8%)

· 1 casa unifamiliar a la zona del golf de Sant Cugat del Vallès (750m2, 2.85M€)

· 1 terreny a la Costa Brava per fer-hi 66 pisos (7.500m2, 3.2M€)

· 1 terreny agrícola de regadiu en rendiment, sale lease-back, a Lleida (+4 Ha, 215K€) (7.5%)

· 12 locals en rendiment a Barcelona (de 170K a 850K) (4%-7%)

· 3 locals en rendiment, 2 supermercats, 1 trasters, a Barcelona (de 250K a 600K) (6%)

· 1 terreny a Horta, Barcelona per fer-hi 6 habitatges, 6 trasters, 1 local (750K€)

· 1 edifici a Barcelona amb 7 pisos i 7 trasters en rendiment (400m2, 900K€) (6.5%)

· 1 terreny al centre de Bolvir, a La Cerdanya, de 2.600 m2, ús turístic i comercial (1.3M€)

· 3 locals en rendiment, a primera línia de mar de la Costa Brava (1.5M€) (5.5%)

· 1 hotel a Alaior, Menorca, a 700 metres de la platja, 21 habitacions (2.5M€)

· 1 conjunt de 2 hostals amb 14 habitacions, en rendiment, a Sitges (700m2, 3.4M€)

· 1 hotel a S’Arenal, Mallorca, a 600 metres de la platja, 64 habitacions (6M€)

· 1 hotel de 3 estrelles a Lloret de Mar, amb 90 habitacions, 20 apts (5.400m2, 7M€)

· 1 hotel de 100 habitacions a zona Llevant de Mallorca (7M€)

· 1 hotel de 3 estrelles i restaurant, de 50 habitacions a Grandvalira, Andorra (7M€)

· 1 edifici de co-working al 22@ de Barcelona (2.700m2, 9M€)

· 1 casa super exclusiva a S’Agaró, amb accés directe a platja (9M€)

Teniu un bé immoble que voleu vendre? Parlem-ne!

LLIBRES

Ara que s’acosta Sant Jordi, us recomano dos clàssics molt bons, indispensables.

La pell freda, de l’Albert Sánchez Piñol, i el Siddartha, de Hermann Hesse.

Recordeu que podeu comprar llibres tot l’any, no només per Sant Jordi , i sempre millor a les llibreries, si voleu que en segueixi havent.

ART, BORSA & CIE

Tal com us deia, si voleu una compravenda directa d’artistes catalans, només m’ho heu de dir.

Temes de borsa, la setmana va acabar i comença amb un POTUS portant-nos a l’abisme i com estàvem diversificats, venem algunes de les que tenim en guanys, per poder entrar avall de tot, quan rebotin des de mínims totes.

Això sí, no us penseu que perquè han baixat un 20% ja és hora d’entrar.

Els mercats, quan entren en dinàmiques alcistes o baixistes poden ser molt bèsties i baixar un 40%.

Esperarem amb força liquidesa a veure-les venir, sense por i amb esprit anti-fràgil.

Pels subscriptors, més info… i 2 recomanacions de compra d’accions que us sorprendran (a mi també).