La família m'ha liat i me les piro de nou
Quan us falta pel famós milió de dòlars en patrimoni real?
Jo ja m’havia instal·lat confortablement a casa, tot i la calor horrorosa amb xafogor tan típicament barcelonina, disposat a tornar a la feina, amb una setmana carregada de reunions en línia i en persona, amb ganes de facturar i fer coses.
Tot semblava òptim, després d’un dimarts de pujar i baixar a Andorra (trobo que hi vaig molt últimament!), un dimecres de propostes facturables amb un parell de clients (una start up i un family office que necessiten els meus serveis d’acompanyament premium) i un dijous d’entrevista amb en Joan Antoni.
En Joan Antoni el vaig conèixer en un dels esdeveniments de finances organitzats per Les Élus i que tenen lloc a Rambla Catalunya 23 de forma periòdica.
En fi, la meva feina és anar a llocs i fer xarxa per millorar el Món.
Total, que m’han liat entre uns i altres i la setmana vinent, amb l’excusa que encara fa massa calor i que tinc nebots per conèixer i excursions pendents, doncs pirem de nou i ja tornarem al setembre amb ganes de treballar de valent.
Recordeu que un dia els catalans ho tindrem tot pagat però de moment és d’agrair que em doneu suport en aquesta Substack en català per tots els públics, on us parlaré de diners, inversions en start ups i actius immobiliaris de rendiment i gaudi i llibres, cultura, així com en accions europees.
També acompanyo a inversors, individus i famílies, en la planificació i presa de decisions patrimonials per deixar de patir pels diners d’una vegada.
DINERS
Avui aprofitaré aquest butlletí per queixar-me de com n’és de difícil de fer-se ric, milionari, en aquesta Europa envellida, més preocupada en regular i prohibir que en deixar fer i innovar.
Amb la meva parella ho tenim claríssim: si ens haguéssim plantat als USA amb 25 anys ja faria temps que seríem morts o multimilionaris.
En canvi al vell continent tot són pegues i enveges de tots plegats.
No ens podem permetre ser un simple museu a l’aire lliure per turistes vinguts d’Àsia i Amèrica. Sempre que ho hem intentat, hem acabat matant-nos entre nosaltres, en diverses guerres mundials: els europeus no deixem de ser els nens mimats del Món.
Llavors, senyors polítics, posin fil a l’agulla i solucionin els problemes de la gent, dels ciutadans i ni no, com a mínim deixin fer, deixi’ns en pau amb les seves mandangues i corrupteles, faltes de mires, incapacitats manifestes.
Per posar-vos un exemple, aquesta setmana han detingut al fundador de Telegram.
Pàvel Durov detingut - El Nacional
I uns quants demanen saber qui és qui a Twitter (X), clar, no suporten la dissidència i ens volen tenir tots amb por i controlats.
Doncs no, gràcies!
També voldria queixar-me del preu de la universitat suposadament pública catalana, que comença en uns 1.200 euros per curs i fill, més allotjament i manutenció, i s’enfila fàcilment fins als 8.000 euros quan són concertades com la ESCI, que molt logo de la UPF però toca pagar com uns campions i amb un nivell d’ingressos no europeus.
Us recomano fer servir la web Unportal per tenir tota la info d’estudis.
Preus matrícules universitàries - Unportal
Fa 25 anys les universitats públiques catalanes costaven uns 300 euros, per què?
Recordeu que la única manera de millorar sous i condicions de vida és millorant la productivitat, tema força complicat per la mida de les empreses, que són minúscules per la inseguretat jurídica imperant.
Amb més seguretat jurídica, empreses més grans i millor productivitat i sous.
Per què som improductius? - Jaume Argerich
Sí, tenim un problema de productivitat i competitivitat a Europa i a Catalunya.
Salaris bruts anuals - Idescat
Mentrestant, a Barcelona el sou brut mitjà és d’uns 34.000 EUR anuals i a Nova York, el sou medià (que no mitjà) és d’un 74.000 USD.
Això sí, al final el que importa no són tant els ingressos com la vostra capacitat d’estalvi individual i familiar.
Si guanyeu molt però teniu moltes despeses, no servirà de res.
Recordeu que propugno ser capaços d’estalviar el 25% dels vostres ingressos nets prorratejats i fugir tan ràpidament com pugueu de les mitjanes en temes d’ingressos i rendes.
Si hi ha un mercat totalment desigual és el dels diners, que és més fractal o exponencial que altra cosa.
En fi, només ens faltava que l’app del Banc Sabadell estigués inoperant quan havíem de pagar la universitat del fill número 3 i acabéssim duplicant els pagaments.
El que hem patit aquest agost en temes de diners, per voler salvar la casa de la iaia occitana i voler tenir fills universitaris i amb idiomes, perquè puguin fotre el camp si el país no millora, no ho oblidarem mai.
I will never be hungry again - Gone with Wind
Com diria la nostra amiga Natally que diu el protagonista de la sèrie colombiana Hasta que la plata nos separe: Voy pá arriba!
O com dèiem a Mannheim per animar-nos: Immer besser! (sempre millor)
Hasta que la plata nos separe - Netflix
No em digueu les raons que fan que el post sobre Montpeller ho estigui petant de mala manera a Linkedin, potser perquè estem tots força d'acord que la CCMA i 3Cat necessiten una renovació a fons i perquè ens sentim més propers, som molt més com els occitans de Montpeller o Besiers que altres.
Si voleu un piset per llogar, llogat a estudiants, nosaltres en tenim un des de 2006, amb en David i la seva agència immobiliària i allà no és gens difícil treure-li un 6% brut anual i amb una seguretat jurídica incomparable.
A partir d'uns 120.000 EUR amb certes dificultats perquè us donin una hipoteca com a no residents, us acompanyarem en la compra, escriptura i gestió.
+ info, just keep in touch!
També estem preparant el dossier per a la seva venda d’una casota a Sant Cugat, tocant al golf, a la millor zona, ben a prop de l’estació de Ferrocarrils, i surt per 3M € per uns 750 metres quadrats construïts, en un terreny que permet fer-hi 2 cases.
De cara a setembre, ja reprendrem el tema start ups i demés.
Us deixo aquest tema, per si és del vostre interès, encara amb preus amb descompte early bird.
3 Locals comercials amb llogater de prestigi a Girona, Tarragona, Olot +400K
Apartament al barri de Sant Antoni, Barcelona +400K
4 Parcel·les a Escaldes, Andorra, +800K
2 Cases a Bolvir, La Cerdanya, +1.2M
1 Edifici al centre de Mataró per fer 22 habitatges, +2.6M
1 Casa de 750m2 construïts a la zona del Golf de Sant Cugat, 3M
1 Family Office de Sant Gervasi amb edificis i naus, +12M
1 Hotel 4 estrelles a Fuerteventura, +30M
1 Edifici ús turístic i esdeveniments a Passeig de Gràcia, 36M
INVERSIONS
Llavors, tal com us deia, tot i com n’és de difícil de ser catalans i catalanes, heu aconseguit ja acumular el primer milió de dòlars (uns 900.000 euros després de la ja prevista devaluació del dòlar respecte a l’euro, que continuarà fins a 1 USD = 0.80-0.85 EUR) de patrimoni, que diuen que és el més difícil?
És la típica pregunta que treu de polleguera als europeus, perquè parlar de diners fa lleig i poc elegant. Cal anar a fonts americanes per tenir la resposta.
Average net worth by age - USA Today
El problema de l’interès compost és que és LENTÍSSIM i calen un munt d’anys per començar a riure-te’n de tot… o sigui, que fins els 50, si sou americans o ben espavilats no assolireu la fita del 1M$.
Llavors, ja tot serà bufar i fer ampolles, si no us apalanqueu.
No, no penseu en jubilar-vos i passar a ser inactius: aquest capital l’heu de fer treballar, no en hores de feina però sí posant-lo a treballar i invertint-lo, generant riquesa, creant ocupació, com fan els americans fins els 80 anys, sense defallir.
Si als 50 teniu ja el mític 1 milió de dòlars o el seu equivalent en euros, si invertiu amb regularitat i encert, en 30 anys podeu arribar a acumular un patrimoni ingent.
Però, clar, com europeus ens fot mandra, sempre acabem prefrint estar a la terrassa llegint o fent-la petar. És així, com ens anem quedant enrere, això sí…
D’alguna manera, un cop assolit el milió, ja ens motiva molt menys el voler tenir-ne mil milions, per allò de que els diners són un factor higiènic, que a partir d’un cert nivell ja no aporten més felicitat, només més possibilitats per canviar el Món.
LLIBRES
Aprofito aquesta última setmana de vacances, ara de veritat, per llegir de forma ordenada alguns llibres del Raymond Queneau.
Us aviso que tant Queneau com Boris Vian tendeixen al surrealisme i cal tenir la ment fresca i descansada per afrontar-los intel·lectualment.
Si us hi poseu cansats, millor una sèrie de Netflix.
Som-hi, doncs, el món és pels i les valent@s!
Me’ls llegiré en aquest ordre: el primer és autobiogràfic, els altres no, el de la Zazie és el top bestseller (ningú sap mai perquè un llibre es vèn més que els altres).
Pels que no només llegiu, no puc deixar de recomanar-vos la plataforma Filmin i els seus continguts de qualitat.
Ahir buscant una pel·lícula de Vincent Lindon, vam trobar aquesta sèrie francesa brutal de jueus que es volen fer rics i munten una estafa amb l’IVA dels contractes de CO2, basada en fets reals. No us la perdeu!
DEALFLOW - OPORTUNITATS
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to DIL Club - Diners, Inversions i Llibres - Teodor de Mas to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.