Show, don't tell

Ensenya, no expliquis

• els nostres ulls, les nostres orelles, el nostre olfacte i gust difereixen i creen tantes veritats com persones hi ha a la Terra - Guy de Maupassant

Bon dia a tots vosaltres, estigueu o no gaudint d’uns dies de pausa, ben necessaris entre l’hivern i l’arribada de l’estiu, per no caure en el desànim i seguir sent prou productius. Qui no es mou no sent les cadenes…

Sou lectors de DIL Club - Diners, Inversions i Llibres, de Teodor de Mas, i podeu ser-ne subscriptors gratuïtament o de pagament, benvinguts sigueu tots!

La idea és acabar aquest 2026 sent més de 10.000 subscriptors en català.

Si us feu subscriptors de pagament anuals, us envio un llibre meu de franc dedicat.

DINERS

Porto uns dies treballant amb Claude, que és infinitament millor que Chat GPT.

La única pega que té és que de seguida us deixarà sense respostes, perquè vol que pagueu. I a mi això de pagar, sempre em costa una mica, de primeres.

En temes d’adopció d’innovacions tecnològiques, no tinc mai cap pressa, perquè resulta car i no sempre encertat. Prefereixo esperar i no ser tan early adopter (adoptant primerenc).

En qualsevol cas, totes dues IA em repeteixen sense parar la frase aquesta:

Show, don’t tell

Que és vàlida per escriure tant ficció com no ficció, també per la vida en general.

De poc serveix que digueu als vostres fills que llegeixin més, que estudiïn una carrera, que siguin bones persones i que no fumin, si després no pareu de mostrar-vos de manera oposada, fumant i sense estudis, mirant tot el dia pantalles diverses.

La millor manera de que us facin cas és servir d’exemple, mostrar com ho feu vosaltres.

Per això és tan difícil ser pares sense estudis i voler que els vostres fills siguin universitaris, perquè el seu referent per a ells sou vosaltres i si us ha anat prou bé sense fer colzes, perquè haurien de voler fer-ho d’una altra manera?

Llavors, vendre models vitals que no són els vostres sempre us resultarà molt més difícil, perquè no sereu tan creïbles de cara a terceres persones.

Això em recorda una vegada que em volia operar la vista, per no haver de portar mai més ulleres. La meva tia Cecília s’ho havia fet i n’estava encantada.

El cas, és que vaig agafar hora a la Barraquer, via Dispensari (la manera barata d’anar a consulta) i vaig acabar sent atès per un metge que semblava el Mourinho, aquell imbècil d’entrenador que va tenir el Real Madrid de futbol. Entre això i que portava ulleres, el metge, més els riscos de quedar-me cec de manera definitiva i de veure-hi pitjor d’a prop, jo que tinc la vista sempre fixada en la pantalla del mòbil i en infinits llibres en paper, doncs no, vaig arribar a la conclusió que millor seguir amb ulleres.

No em compensava, ni en diners ni en risc a assumir, als meus 40 anys llargs, per perdre vista d’a prop i haver de seguir portant ulleres per la vista cansada.

Però, sobretot, va ser veure a l’oftalmòleg amb ulleres. Mala senyal el don’t show.

Si el Fer diners va tenir un cert èxit editorial és perquè més que explicar i teoritzar sobre com fer calerons, ensenyava casos pràctics d’èxit, experiències personals.

Parlant de Fer diners, acaba de sortir d’imprenta la quarta edició de butxaca. Sumant els exemplars en rústica i butxaca, ja superem els 12.000 exemplars, gens malament!

Penseu a regalar-lo i recomanar-lo, comprar-lo i llegir-lo per Sant Jordi!

Si us feu subscriptors, us l’envio de franc, en edició rústica.

Ara que estic fent proves i aprenent a escriure ficció, el consell mil cops repetit és el mateix: no expliquis tant, deixa que els diàlegs i la pròpia situació ho clarifiquin.

Per això, jo no recomano quines accions comprar.

Dic les que jo compro i venc, on l’encerto i on l’erro. No pontifico, faig, demostro.

Són molts anys d’aprenentatges, d’anàlisi, de crisis i guerres, pandèmies, atacs a les Torres Bessones, atemptats de Madrid, el Procés i tota la pesca.

Si he sigut capaç d’acumular un cert patrimoni defensiu davant les adversitats tot i la conjuntura mundial serà que alguna cosa faig prou bé. L’experiència és un grau.

Al final, invertir en actius és tan senzill com encertar el que aniran a millor, a curt i llarg termini. Ni més ni menys, tan fàcil o tan difícil com comprar accions barates per fonamentals i que tinguin uns EPS (guanys per acció) creixents a llarg termini, que es tradueixin en dividends creixents pels seus accionistes (vosaltres!).

Us deixo un gràfic que ho documenta perfectament.

Si sou de mirar vídeos, us deixo una entrevista a Paul Andreola, AQUÍ

Si invertiu seguint el hype, la moda i el que fa tothom, correu el risc que us passi això.

Que amb accions amb bons fonamentals i comprades barates us pot passar igual però tindreu un paradigma més sòlid i uns dividends que us acompanyaran, us seguiran remunerant també en les davallades dels mercats.

L’important és que tingueu criteri propi i un paradigma d’inversió que us funcioni és tot tipus d’escenaris. Ningú pot predir el futur però sí saber què fer en cada situació.

Al final, heu d’entendre l’acció d’invertir com obligatòria un cop estalvieu, que és la única manera de no dependre només de la vostra capacitat de generar ingressos treballant.

Per resoldre el sobreendeutament dels Estats, la única manera que han trobat és fer-nos viure amb inflació persistent. Les guerres com la d’Ucraïna o ara la d’Iran són una manera que tenen els Estats de justificar la inflació i així devaluar els seus deutes.

Per evitar els efectes nocius de la inflació, us cal estar invertits en actius que us generis fluxos d’ingrés iguals o superiors a les taxes d’inflació anuals.

Us escric just abans de desconnectar uns dies de tot, sabent que estic preparant-me bé per la inevitable vellesa (és això o la mort), que traduït a llenguatge planer i per tothom ve a ser que em podré pagar una residència d’avis si arribo a vell i/o depenent.

Bé, acabo el sudoku setmanal, recordant el meu pare que sempre deia que un bon Director General ha de poder fer els mots encreuats a la feina, al despatx.

Senyal inequívoca que ha delegat bé la feina.

De fons, musiqueta i a casa.

Si sou tan fans de Pixies com jo mateix, recordeu que aquest any venen al Cruïlla, el millor festival de música en directe dels que conec (que no són gaires).

És curiós perquè trobo que l’any 26 està sent fluix en operacions, comparat amb el 25, però bé, en Ramon, el meu referent masculí en aquests temes, diu que l’any està sent prou bo, però que les operacions es tanquen amb molt decalatge, molt lentes.

Serà que estic tancant operacions del 25, perquè tot i ser un any fluixet, en 3 mesos ja supero en facturació l’exercici (pandèmic) de 2020 a Capital Cell.

Jo diria que més enllà de que tingueu bona o mal sort, que això són fases repartides de forma prou regular al llarg d’una vida lambda com la vostra o la meva, heu d’intentar prendre decisions que us alliberin i us facin forts davant les adversitats.

Sigui com sigui, si us pugen la nòmina, si aconseguiu un extra d’ingressos, empreu-los per viure menys angoixats, no a l’inrevés. Eviteu les complicacions, opteu per una vida sense angoixes innecessàries.

Recordeu: heu de ser optimistes i escèptics, alhora.

INVERSIONS

En temes d’inversions, si les del llistat a continuació us van grans, sempre podeu fer-vos una cartera d’accions en borsa, ben diversificada i descorrelacionada.

Fent-la tindreu alegries com cobrar dividends aquesta setmana de Naturgy (6.5%) i Novo Nordisk (5.2%).

Ser capaços de generar ingressos invertint sempre és molt satisfactori.

En parlo més avall, a la secció Art, Borsa & Cie.

FINANÇAMENT PRIVAT I FONS D’INVERSIÓ

• Préstec amb garantia real (promoció a Mallorca): 500.000 € · 12–15% · termini 12 mesos
• Fons AX Partners (sector hoteler i immobiliari): ticket mínim 250.000 €
• Fons deep tech: ticket mínim 250.000 €
• Fons de salut digital: ticket mínim 250.000 €

MANDATS DE COMPRAVENDA

• Cadena de forns/cafeteries amb alta rendibilitat, província de Barcelona (jubilació): 1.600.000 €
• Centre de medicina estètica premium, Sant Cugat del Vallès: 240.000 €

ACTIUS IMMOBILIARIS

Terrenys i promocions
• 2 terrenys urbans a Palamós (600 m² cadascun) per a habitatges unifamiliars: 200.000 € / unitat
• Terreny a Sant Pere de Ribes per a promoció de 17 habitatges: 1.000.000 €
• Terreny a Torroella de Montgrí (possibilitat 10 cases o 36 pisos): 1.200.000 €

Actius en rendiment
• Local a L’Hospitalet (gimnàs, 225 m²): 210.000 € (7,4%)
• 3 locals HORECA a Barcelona ciutat: 420.000 € – 600.000 € (5–6%)
• 2 locals HORECA a primera línia de mar, L’Escala (130 m²): 700.000 € (6%)
• Nau industrial a Viladecans (magatzem): 1.300.000 € (7,8%)
• Edifici residencial a Vila de Gràcia (7 habitatges + 1 local): 2.250.000 € (6,5%)
• Conjunt de 13 cases + restaurant + spa a l’Alt Pirineu: 2.500.000 € (8%)
• Edifici d’oficines al 22@ (800 m²): 3.400.000 € (6%)
• 2 hostals a Sitges (14 habitacions): 3.400.000 €

Habitatge i producte residencial
• Pis en rendiment a Sabadell centre (100 m²): 240.000 €
• Pis d’obra nova a Gràcia Nova (107 m²): 650.000 €
• Pis alt a Avinguda Diagonal, Dreta de l’Eixample (190 m²): 1.300.000 €
• Pis nou a La Bonanova amb piscina i jardí (200 m²): 1.750.000 €

Cases unifamiliars
• Casa unifamiliar a Montgavina, Sitges (300 m²): +900.000 €
• Casa zona Golf, Sant Cugat del Vallès (400 m²): 1.600.000 €
• Casa primera línia de mar a Menorca (350 m²): 4.200.000 €
• Casa nova a Castelldefels (+400 m², parcel·la 750 m²): 5.000.000 €
• Casa a La Gavina, S’Agaró (770 m² en parcel·la de 3.700 m²): 8.000.000 €

Edificis i hotels
• Edifici a Gràcia amb dret de vol (PB + 5 plantes, 500 m²): 1.800.000 €
• Edifici de coworking al 22@ (2.700 m²): 9.000.000 €
• Hotel 3★ a la Costa Daurada (75 habitacions): 4.350.000 € + CAPEX

Altres
• Local a Cerdanyola centre (200 m²): 640.000 €
• Local mèdic a Les Corts, Barcelona (300 m², jubilació): 950.000 €
• 2 masies/cases pairals: Badalona (3.000.000 €) i La Bisbal (5.000.000 €)

LLIBRES

Arriba Setmana Santa i em refugio en un autor irlandès que no falla mai, perquè sé que llegir-lo serà agradable i amb la voluntat d’entendre millor com ho fa per escriure tan bé, en Colm Tóibín. A vegades penso que bona part de l’èxit d’alguns és tenir un nom ben estrany i únic, com ell.

També un de no ficció, per aprendre a invertir en start ups, que és un tema que per simple descorrelació d’actius us tocarà fer de tant en tant, i millor no cagar-la en excés.

No he pogut estar-me d’intercalar un de ràpid de la Milena Busquets, però: Les paraules justes.

També la teniu a Substack, el lloc on ser aquest 2026 i següents.

En aquest apartat L de llibres, també hi ha lloc pel lleure, sigui teatre, sèries o festivals.

Vam anar a veure l’obra de teatre Gola, amb el grandíssim Oriol Pla, guanyador d’un Emmy per l sèrie Yo, adicto i no us la podeu perdre. De fet, volem tornar-hi de tan bona que és. És BRU-TAL.

ART, BORSA & CIE

És la Setmana de les Galeries d’Art - visiteu-les, sigueu-ne fans, compreu obres d’art.

Com éssers humans que sou, hauríeu de dedicar una part de les vostres inversions a art, perquè cal i té sentit, en una estratègia de descorrelació i estètica.

Nosaltres, dins d’una estratègia de diversificació i descorrelació de les nostres inversions, hem incorporat una nova obra d’art de l’Anna Pont (DEP), pel mòdic preu de 504 euros.

També alguns euros més a Ethereum i Solana, les autopistes per on transitaran totes les stablecoins. Comprades i posades a fer staking.

En el meu cas, soc fan de les obres d’art que m’angoixen i que tinguin una certa coherència amb les altres obres que ja tenim, modestament.

Anem a donar-li voltes a què fer ara que tenim els mercats tan agitats… toca vendre o comprar més, esperar i respirar? També proposaré accions que paguen bons dividends aquest abril i que no estan cares ni són value trap.

Va, som-hi, que tenim feina i vacances per endavant!