Surts més car que un fill tonto

Però universitaris, això sí

Us escric des d’un poblet occità, sí, aquella zona de l’actual França amb la que compartim idioma i costums, encara que s’entestin en fer-nos-ho oblidar, des de l’època de Jaume I, El Conqueridor (nascut a Montpeller, per cert!).

Jaume el Conqueridor - Wikipèdia

Com deia el doctor Sirera a Twitter, el que més ràbia fa als espanyols és que d’alguna manera som més francesos, per no dir-ne occitans, que no pas dels seus.

Només cal mirar les pastisseries catalanes i les occitanes per veure que venen de la mateixa tradició culinària, que no trobareu al Madrid imperial :-)

De fons, un gall no deixa de dir-me bon dia amb el seu cocorico, mentre el sol no acaba de decidir-se d’il·luminar un nou dia a la Terra.

Espero que aquesta setmana sigui la última ben intensa de teletreball i canvis de residència abans d’unes merescudes vacances d’estiu.

El teletreball ha vingut per quedar-se, almenys per les feines de despatx i oficina, però cal saber parar, fer una pausa i recarregar les piles, que si treballar fos bo per la salut, no ens pagarien diners per dedicar-hi tantes hores de la nostra curta vida.

En castellà queda molt explícit: ocio vs. negocio, un és la negació de l’altre.

Si res no canvia, demà diumenge tenim dinar familiar a Occitània i després dilluns baixaré a Barcelona per una signatura i un parell de reunions amb inversors i intermediaris.

Completaré la setmana impartint un parell de cursos d’inversió en Borsa (interessats? Són 2 horetes per 120e)

Sempre m’havien semblat màgics i inquietants els homes (sobretot) que deixaven a la família a la casa del poble, costa o muntanya i baixaven a Barcelona perquè tenien una signatura o reunions.

Ara em toca a mi, doncs!

PD de dimarts 23/07: la signatura ha tingut èxit, merci a totes les parts…

Mentrestant el món segueix ben esverat, recordeu que l’estiu és mala època per posar-vos llargs en inversions cotitzades, perquè acostumen a passar mil coses amb els mercats amb poca liquidesa.

Als USA, després de l’atemptat fallit contra Trump, aquest ja té la reelecció assegurada i els demòcrates s’han afanyat a apartar en Biden i sembla que serà Kamala Harris la contrincant a batre.

Té un cert sentit en termes de màrqueting, proposar un producte ben diferenciat a Trump, sinó per guanyar ara, sí a la següent vegada.

I hem patit en primera persona la caiguda d’una petita part del sistema informàtic mundial. Feu-vos la pregunta: si no hi hagués internet durant un parell de mesos, aconseguiríeu sobreviure?

Crowdstrike is down

DINERS

El juliol amb fills i filla potencialment universitaris sempre és un mes de nervis, perquè cal estar atents a les preinscripcions i matrícules, dates i diners per poder assumir-les.

A casa amb els 3 hem tingut tot tipus d’incidents, que hem acabat resolent a cop d’instàncies (gràcies, mamà, per ensenyar-me a redactar-les en aquell model tan típic de Exposa i Sol·licita).

Un cop els tinguem encarrilats als 3 entre aules d’ensenyament superior, tancarem una etapa familiar i a casa ens hem promès que no ens fotrem en molts més embolics financers ni de deutes i ens dedicarem a veure-les venir tot gaudint, que ja tenim una edat i ens hem de cuidar.

Algun@s us preguntareu si té sentit que els vostres fill@s esdevinguin universitaris.

Per mi, sempre és un sí rotund.

No tant per trobar millors feines, que també, si no senzillament per entrar més tard en el mercat laboral… quina pressa hi ha per posar-se a treballar al 100% si no cal i teniu uns pares i un país que us permet passar uns anys amb temps per formar-vos com persones adultes i lliures?

Als que sou pares i mares no universitaris, us costarà més fer l’esforç pels vostres descendents, però als que jo ho sou, com no donar-vos les mateixes oportunitats que vau gaudir de viure la vida?

No és el mateix començar a treballar i angoixar-se als 16 que als 24 anys, us ho asseguro.

Us deixo una foto meva que em va enviar l’Albert, amb qui vaig compartir habitació en residència universitària al barri de Jungbusch, a la lletja ciutat de Mannheim.

Sí, ja era miop i em vaig passar un curs sencer desxifrant els cursos en alemany que amb prou feines entenia, 4 hores diàries de diccionari de setembre al Nadal.

En fi, el que no us mata us fa més forts. vaig acabar aprovant totes les assignatures amb èxit i vaig fer pràctiques de dos mesos entre semestres a la multinacional ABB.

Els propis teutons deien que vivíem Am Arsch der Welt, al cul del món, en un barri ric en màfies diverses disputant-se’l, fonamentalment napolitans contra turcs.

I als i les que propugneu que quan abans treballin millor, perquè bla bla bla, no hi estic d’acord. Guanyar diners donant classes, fent de cangur, organitzant esdeveniments i festes, venent roba i més per internet, sí però no com assalariats, perquè és fàcil que els diners els facin renunciar a l’esforç per treure’s una carrera (ara en diuen grau) universitària de 4 anys (5 anys, amb el màster).

Soc un ortodox partidari dels estudis universitaris i entenc que penseu diferentment que jo o coincidiu, clar.

INVERSIONS

Llavors, entre les inversions sempre en primer lloc els estudis i la formació, vostra i dels vostres, no només per diners sinó per entendre millor el món que us envolta i així poder-vos-hi adaptar millor per sobreviure un màxim de temps.

Per sort, vivim en una metròpoli i que els fills estudiïn només ens costa la matrícula i un plat a taula, allotjar-los a casa, però no ens cal enviar-los lluny (encara que acaben anant lluny a propòsit, com van fer els seus pares abans, clar, carpe diem!).

Això sí, la seva independència vital s’allarga moltíssim i quan els dic que als 25 anys han de fotre el camp, com a molt tard, em miren amb compassió, tot pensant que els temps han canviat i que els 30 són els nous 25. Merde!

Canviant de tema, sembla que el tema capital privat per start ups i actius immobiliaris de rendiment comença a activar-se i hi ha moviment.

A més a més de les start ups, tenim propostes d’actius immobiliaris de rendiment, exclusius i sovint no publicats enlloc, només amb NDA de confidencialitat

• 1 apartament a Sant Antoni, Barcelona, per viure-hi

• 2 apartaments de lloguer a estudiants a Montpeller (+120K€) (6% rendiment brut)

• 3 locals amb llogater de llarg termini, a Girona, Tarragona i Olot (+500K€) (6.5%)

• 6 parcel·les a punt per construir-hi a la millor zona d'Escaldes, Andorra (+800K€)

• Cases alt standing clau en mà amb arquitecte top (exposició a Bolvir)

• 1 Family Office a Sant Gervasi (Barcelona) amb edificis i naus en rendiment (+12M€) (6% rendiment brut)

• 1 hotel 4 estrelles amb contracte d'ocupació, a Fuerteventura (+30M€) (8%)

• 1 edifici en venda en ple Passeig de Gràcia (+36M€) (8%)

Si teniu actius immobiliaris i voleu una venda discreta i confidencial, contacteu-me :-)

Estem en temps de descompte per acabar de tancar tickets d’inversors privats interessats en qualsevol de les start ups que assessorem, però no passa res, si no entren ara, entraran a la tornada de vacances.

Ja sabeu: Qualla Kids, Audioptica, Rosepetal AI, Memima, Ecommunicator, Bcn Gin o EGI Group.

Jo diria que en breu tancarem Qualla Kids i Audiòptica.

Relax, Max, que diria la meva parella…

LLIBRES

L’any passat vaig llegir que els dos grans autors vius francesos indispensables són Houellebecq i Carrère. Ja us avanço que els 2 són brutals, encara que per mi Houellebecq és molt més necessari de ser llegit ASAP, encara que sigui amb angúnia o fàstic.

Emmanuel Carrère - Wikipèdia

Em va sorprendre que no n’havia llegit res del Carrère.

De seguida em vaig proveir d’uns quants de dit autor i molt impressionat de com escriu, la cruesa real de les seves paraules.

És tan no ficció que la seva ex va portar-lo a judici per parlar d’ella en els seus llibres.

No us el perdeu, per exemple aquests 2.

Photo by Eric Prouzet on Unsplash

DEALFLOW - OPORTUNITATS

L’altre dia la Marta em parlava d’algú que havia trobat la que creia ser la feina de la seva vida. Em vaig quedar gelat de pensar com de lluny em quedava el concepte.

No sé si són els 50 anys quasi finiquitats o el què, que em fa ser escèptic en el mercat laboral i el ser assalariat. No sé si hi hauria un preu a renunciar a ser jo mateix.

Són massa anys sense horaris ni corbates ni normes estrictes que no siguin les que jo mateix m’imposo com per ara tornar a ser tractat com una eina de producció capitalista.

Prefereixo viure amb menys i ser jo mateix i crec que tinc un pla que donarà els seus fruits, veurem, perquè sovint peco d’optimista i després me la foto :-)

Tema Borsa, mireu aquest gràfic i penseu-hi…