Visca els dilluns, clar!

Visc els dilluns i tots els altres dies amb normalitat

M’agradaria poder-vos dir que tinc, tenim, la vida resolta i que som rics de forma definitiva, però encara no és així.

Com diria el meu amic Eloi, l’important no és tant l’assoliment en si de l’objectiu sinó gaudir del camí intentant-ho fins a reeixir.

Tornem en dilluns d’Occitània cap a casa, cap al camp base des d’on les nostres criatures poden estudiar de forma eficient, avantatges de viure en una metròpoli, ens estalviem un munt de calés pel simple fet de ser a prop dels centres universitaris.

Ara que comença el curs, un nou any (els anys no comencen en gener sinó en setembre sempre i és quan a casa canviem d’agendes familiar i personals), pareu-vos a pensar per un moment si el fet de tornar a la feina us angoixa, us fa feliços o us deixa indiferents.

Segons el resultat, que només vosaltres sabreu caldrà, caldria, que prengeu mesures per fer amb la vostra vida allò que volíeu, no pas el que us volen fer empassar com vida.

I ja sé que no sempre és fàcil: cadascú de vosaltres sabeu millor que ningú com sí o no.

Abans de començar amb la Substack de tornada a la feina. ja tocava, la veritat, n’estava ben tip de vaques, oncles i apéros, recordar-vos que us podeu fer subscriptors de pagament a DIL Club, grup de Telegram inclòs, cursos i molt més.

Tornaré a treballar de forma exhaustiva (al setembre), analitzant valors invertibles cotitzats de cara a construir-nos una cartera diversificada i descorrelacionada d’uns 300 mil euros més rendiments que complementaran amb els seus dividends la meva minsa (volgudament!) pensió pública de jubilació en un futurible 2033.

Ho podeu fer aquí, per 9.80 EUR mensuals o 99.80 EUR anuals, una molt bona inversió per a vosaltres i un al·licient més per a mi, per seguir parlant-vos cada dijous.

DINERS

Fa molts anys treballava, vaig entrar a treballar a una de les grans multinacionals amb seu a Barcelona, l’antiga Focsa, que un cop fusionada va passar a dir-se FCC, Fomento de Construcciones y Contratas, amb seu al carrer Balmes 36.

La de les germanes Koplowitz, recordareu, amb seu a Barcelona per temes polítics (i una certa ferum a contractes i corrupció).

Era un recent arribat al món del treball, als meus 25 anys, i de seguida vaig veure coses que no m’acabaven de convèncer.

Recordo com em van explicar les vacances, el dies a que tenia dret, l’horari intensiu els mesos d’estiu i altres detalls d’una feina de quasi funcionaris.

Recordo com després d’analitzar tota la informació sobre el tema vacances, vaig demanar tenir totes les vacances en dilluns.

Recordo que em van dir que no, no estava prevista la meva proposta, tot i ser 100% legal.

En fi, recordo com no m’hi veia engreixant-me sense cap mena d’estímul laboral més enllà de cobrar una nòmina més o menys segura i alguns avantatges socials, sense viatjar, sense parlar mai ni amb clients ni amb proveïdors, sent una simple rata d’oficina.

Només per dir-vos que en 2 anys el viatge més lluny que vaig fer va ser a Plaça Espanya i no em van voler pagar ni els xurros que em vaig menjar allà com a dietes… en fi, no ens entendríem!

Molt més tard, treballant a Item International, vaig voler demanar-me un dilluns de final de vacances, per no haver de tornar en diumenge i amb tothom en un embús descomunal d’hores d’angoixa.

Recordo que l’Ezequiel, el meu cap, em va dir que no i se’m va riure a la cara i em va venir a dir que tornés amb tothom fent caravana.

Avui, molts anys després hem tornat tranquilament en dilluns al matí, sense embussos, sense pegues ni patrons que ens diguin que tornar en dilluns és impossible.

És impossible per una majoria, no per a ells, els amos que tenen la família còmodament instal·lada a la Costa Brava o a Andorra i van i venen entre setmana.

Impossible per a uns, normal per als altres.

Si us obliguen a tornar en diumenges i us angoixen els dilluns, ehem, penseu-hi!

Photo by Nursultan Abakirov on Unsplash

INVERSIONS

Start ups

Qualla Kids - Audiòptica - Rosepetal - Memima - Ecommunicator - BCN Gin - EGI Group - a partir de 10.000 €

Béns immobiliaris

Locals amb llogater a Olot (+400K€), Girona (+1M€) i Tarragona (+1.5M€), +6%

Parcel·les a Escaldes, Andorra per fer-s’hi cases unifamiliars (+800K€)

Cases unifamiliars a Bolvir, La Cerdanya (1.2M€)

Casa unifamiliar a zona Golf de Sant Cugat (3M€)

Family Office a Sant Gervasi, Barcelona, amb edificis d’habitatges i naus (+12M€)

Edifici al Passeig de Gràcia (+30M€)

Hotel 4 estrelles a Fuerteventura, Canàries (+30M€)

+ info, contacteu-me, merci :-)

Estic segur que a alguns de vosaltres us faran ràbia els francesos i en canvi admirareu els americans. Vigileu que no sigui de tant mirar sèries a Netflix o Amazon Prime.

O us creieu que les xarxes socials i plataformes de streaming, internet, no tenen una funció més enllà del simple negoci, d’americanitzar-vos?

Penseu-hi: realment voleu ser com ells, com els USA?

Fa anys vaig treballar a l’empresa Simat venent, exportant aliments solubles per les màquines de vending.

Per feina, la Sara (la directora de màrqueting) i jo mateix (directors comercial) vam anar a una fira a Las Vegas i encara que diuen que el que passa allà no es pot explicar, en guardo bons records.

El primer, com la Sara es va aixecar i es va tancar al lavabo per vomitar just quan aterràvem de nit a la ciutat del vici, amb la conseqüent bronca posterior per part de la hostessa de vol.

També, com una ciutat que creia que no m’agradaria gens ni mica em va encantar (encara no me’n sé avenir, però tinc ganes de tornar-hi!).

Però, sobretot, com a la fira d’alimentació hi havia bona part dels assistents grassos, obesos, diabètics, cecs, amb veritables problemes de salut associats a una mala alimentació.

Sabeu per què, en bona part?

Perquè els USA tenen una normativa d’etiquetatge molt poc exigent, pensada per maximitzar els beneficis d’unes quantes empreses en perjudici d’una majoria de la població.

A la UE on mana França això no ha passat tant però hem d’estar atents per no acabar americanitzats del tot i amb problemes de sobrepes.

Us deixo un parell d’etiquetes de productes francesos, que podeu comparar amb altres de catalans o americans. Ens marquen el camí de per on anar i fer-ho millor informant-ne…

El Nutriscore, que va de les lletres A a la E, de millor a pitjor per la salut, en base a criteris no clars del tot, com ara sucre, sal, greix i altres temes, se’l va inventar França i s’està imposant a tota Europa.

Així descobrireu que la xocolata és sempre E i la llet és A o B.

Sovint les start ups s’obsessionen en inventar la roda i només caldria innovar en temes tan senzills com una amanida ben feta, saludable i per emportar, atractiva i saborosa.

El més sorprenent apart de tots els claims de salut, sostenibilitat i nutrició va ser la forquilla comestible, els grissinis, la vinagreta i la cookie final per fer-ne un àpat complet. La forquilla estava prou bé, com amb gust de galeta seca.

El mateix dic per un suavitzant de cabell, estan a anys llum de nosaltres…

El sector agroalimentari i de bellesa són dels grossos catalans i cal emmirallar-vos sempre en els omnipresents francesos, una mica també en els italians, i sempre millorar, per ser capaços d’exportar més i millor.

LLIBRES

Vaig encarregar una sèrie de llibres a la web de segona mà Priceminister.com, aprofitant que érem per França i que em calien per inspirar-me en el que serà el tercer llibre de la trilogia sobre els Diners però no han arribat a temps i m’estic llegint un llibre per passar l’estona, que no és tan divertit (drôle) com prometien.

També em fa gràcia aquesta revista que parlar de diners de forma distesa, força sorprenent en un mercat com el francès.

Picsou en francès seria oncle Garrepa en català o el tío Gilito en castellà, sempre obsessionat amb els seus diners.

DEALFLOW - OPORTUNITATS

Avui és el meu post que fa 40, incloent de pagament i en obert.