Bon dia, any 2025, un plaer ser-hi, de moment!
Com en els últims anys, hem començat l’any amb un dia d’esquí a Andorra, les 3 generacions que ens agrada esquiar a casa, l’avi, jo i els fills número 2 i número 3.
DINERS
Després de la pandèmia o entre onades pandèmiques, vam reprendre el costum d’anar a esquiar, després d’anys de no fer-ho i vam optar per Andorra.
Vam llogar per un cap de setmana amb una nit a Pas de la Casa i va ser un veritable desastre: vam agafar tots la Covid, se’ns va punxar una roda (sort del RACC, un cop més) i ens va nevar sense portar rodes de contacte per circular amb neu.
Això sí, vam aprendre un tema: que no sortia a compte pagar allotjament per pujar a esquiar a Andorra, perquè en 2 horetes hi érem, directament a pistes, sense check in ni fiances ni res de res. Arribar i moldre, esquiar de 9 a 16.30 i cap a casa, destrossats.
Si preferiu allotjament + forfaits, sempre podeu anar-hi amb Viatges Estiber
Tot i així, i depenent on residiu, un puja i baixa de tota la vida és la solució òptima.
Una pena que no tingués temps per fer un cafè amb en Jaume o l’Andreu, però en fi.
Vam optar per Grand Valira, la gran estació andorrana, fusió de moltes, i ens va fer un dia magnífic.
Del dia d’esquí destacaria la frase d’un dels argentins que ens va atendre, en una pausa que vam fer per menjar alguna cosa (tota l’estació la porten una munió d’argentins):
Es una muffin con blueberries, frutos rojos (menteixen fins i tot en els colors :-) )
Aprofiteu el vostre bé més preuat, el temps que se us escola entre les mans.
Anant-hi les tres generacions ens feia molt més conscients que mai del pas del temps… tempus fugit!
Parlant del temps, aquesta setmana està sent massa intensa pel meu gust, amb reunions de represa de l’activitat, en viu i en línia, mails per buidar i mil obligacions.
M’està costant tenir la Substack a punt per avui a les 10h pétantes però dec.
Recordeu que aquesta Substack no s’escriu sola i sempre és d’agrair una mica de suport, fent-vos-en subscriptors (9.80/99.80€).
Fent-vos-en, tindreu accés a la part privada, al grup de Telegram, atenció 24h 7/7 i cursos i mentories per saber estalviar i invertir. Si us subscriviu anualment, tindreu un Fer Diners (en català o castellà) de regal, dedicat i enviat a on i per a qui digueu…
Fa molts anys, tornant de Montpeller, on m’havia acostumat a viure fora de casa amb una beca Erasmus, lluny de l’habitació de nen petit a casa dels meus pares, vaig buscar on anar l’any següent i vaig trobar unes beques que donava la Generalitat de Catalunya del MHP Pujol en un programa que alguns recordareu, que es deia 4 Motors per a Europa (observo que encara tenen web i tot).
Va ser així com vaig acabar vivint i estudiant un curs més de la carrera fora de casa, a la ciutat més lletja d’Alemanya, Mannheim, just al costat de la més bonica, Heidelberg.
Penseu que quan vaig arribar a la ciutat, després d’un periple amb la meva parella per la festa de la cervesa a München i per Bratislava, Praga i Viena, era dia de tirar mobles i embalums voluminosos i tenien la ciutat plena d’andròmines a les voreres.
La ciutat de Mannheim va patir bombardejos intensos durant la Segona Guerra Mundial i això l’havia obligat a ser reconstruïda ràpidament i malament, potser en un intent d’estil Bauhaus à la Tel Aviv, però amb poc èxit, un desastre.
El contrast amb Heidelberg, que va ser salvada de les bombes, perquè diuen les males llengües que hi vivien alts càrrecs militars americans, era tremendo…
Mirant enrere penso que podem, hem pogut anar a esquiar a Andorra amb els nens i l’avi, perquè en el seu dia vaig voler sortir de la meva zona de confort i anar-me’n a estudiar a un país del que amb prou feines parlava l’idioma.
Recordo quan la que donava les beques, la professora Eva Jansson, a la que alguns malanomenaven la tros de fusta, per com de poc expressiva era, amb els seus origens suecs, em va preguntar si parlava alemany, ja que estava demanant una beca per anar amb els teutons.
Vaig assentir per no mentir, l’estudiava des de feia un parell d’anys, parlar-lo era un altre nivell del que estava força lluny, no el parlaria fins al gener, després de quatre mesos d’estar-me en silenci aprenent-lo com els bebès, escoltant molt i somrient.
Van ser mesos durs però vaig aprendre a conèixer-me millor i vaig sortir-ne molt més fort.
En definitiva: no hi pot haver un Grand Valira sense haver patit un Jungbusch abans.
Pels que no ho sapigueu, Jungbusch era el bonic barri de Mannheim on havien construit la residència d’estudiants, entre napolitans i turcs repartint-se el barri.
Allà vaig aprendre frases mítiques com immer besser (sempre millor), Ausländer raus (estrangers fora) i keine Überraschung (cap sorpresa) i vaig currar com un cabró, amb 4 hores diàries de diccionaris alemany - català per entendre les classes en alemany.
Us deixo una foto del meu jo del passat, sempre optimista, alguns dirien que massa optimista sempre :-)!
El meu jo de 1995 va fer el meu jo de 2025, el que soc ara!
Aviat farà un any que escric a la Substack per vosaltres i ja som 49 subscriptors de pagament, us estem esperant, vinga!
INVERSIONS
He dedicat el primer dia de feina a fer el tancament trimestral i anual i portar els comprovants als meus gestors. L’any ha anat prou bé però no excel·lent, li falta una mica per ser òptim, com sí que pinta que serà aquest 2025, si al POTUS Trump no li dona per començar a envair països com Canadà o Groenlàndia, Panamà.
Tot i així, com a capalans, el status quo no ens interessa, perquè no avancem.
Així, qualsevol desordre geopolític i canvi de paradigma, liderat per Trump, Musk i qui sigui que pugui venir, ens interessa, per trencar les dinàmiques que van quedar fixades després de la Segona Guerra Mundial i que ens van deixar en una dictadura franquista de la que encara no n’hem sortit.
Jo per aquest 2025, tinc dubtes com entre aquestes inversions, voteu (anònimament):
START UPS – a partir de 5K€ sindicats, per veure-les és AQUÍ
Audiòptica (serveis assistencials) // Ecommunicator (indústria)
Liseners (benestar emocional) // Boole (tecnologia)
BSure Medical (salut) // DevsHealth (salut)
Ja tenim oberta la ronda d’inversió de l’empresa Boole.
Tant Audiòptica com Ecommunicator o Boole són empreses rendibles, que fan ronda per accelerar el seu creixement: ja tenen un producte definit i cartera de clients.
Pel cas de Boole, dirigida pels seus dos co-CEO, en Daniel Planas i en Sergio Sentías, proposen una solució SaaS B2B per integrar les diferents aplicacions empresarials en una sola eina, per millor radicalment la productivitat de la vostra empresa.
Amb una valoració de només 2M€ i una ronda privada de finançament de 300K€, a la que afegiran un ENISA públic, és una molt bona oportunitat per ser-ne inversors i/o clients (empreses mitjanes i grans, target ideal).
Ticket mínim 5.000 EUR, sindicats (possibilitat d’anar directament a cap table, també)
Voleu saber-ne més, AQUÍ
Voleu més info sobre BOOLE? Mail me!
No us podeu dormir en tema inversions en start ups, perquè sense empreses innovadores no tindreu bones feines ni futur com a país.
Per 2024, a la Unió Europea hi va haver 13 unicorns nous i cap era català… ens hem de posar les piles per no quedar enrere de forma irremeiable, no volem ser la Florida dels alemanys i sí la Califòrnia.
Un unicorn en termes startupers és una empresa amb una valoració superior als 1.000 milions de dòlars.
IMMOBILIARI – us caldrà signar acord de confidencialitat, per mail
1 pis en rendiment, a Sabadell centre (100m2, 240K€)
1 local al carrer Pujades del Poblenou, de Barcelona (72m2, 250K€)
1 parcel·la a Alcanar, per fer-hi pisos, amb projecte d’arquitectura (480K€)
1 casa unifamiliar a Sitges (300m2, +900K€)
1 parcel·la a Sant Pere de Ribes, per fer-hi 17 pisos (1M€)
1 conjunt de 4 naus industrials, a Calaf (1.5M€)
1 pis a La Bonanova, nou per estrenar, amb piscina i jardí (200m2, 1.75M€)
1 edifici en venda, al centre de Mataró, per fer-hi 22 pisos (2.7M€)
1 casa unifamiliar a la zona del Golf de Sant Cugat del Vallès (750m2, 2.85M€)
1 parcel·la a la Costa Brava, per fer-hi 66 pisos (7.500m2 per 3.2M€)
1 parcel·la a Vilanova i la Geltrú, per fer-hi 42 pisos (4.000m2 per 3.2M€)
1 parcel·la a Sant Feliu de Guíxols per fer-hi 1 casa (490m2, 160K€, abans 180K€)
1 apartament a Montpeller (64m2, 240K€)
1 masia a reformar a Madremanya, L’Empordà (700K€)
1 parcel·la a Calldetenes, per fer-hi 22 pisos (900m2, 1M€)
1 parcel·la a Platja d’Aro, per fer-hi 10 cases (7.200m2, 1.25M€)
1 masia a reformar, a Cassà de la Selva, Girona (1.100m2, 143 ha, +1.2M€)
2 cases noves a estrenar, a urbanització Mas Nou, Platja d’Aro (300m2, 1.3M€)
1 hostal amb 8 habitacions, en rendiment turístic, a Sitges (260m2 + 80m2, 1.6M€)
1 parcel·la a Sant Sadurní d'Anoia, per fer-hi 42 cases (19.000m2, 2.1M€)
1 parcel·la a Cerdanyola del Vallès, per fer-hi 43 pisos (1.300m2, 3M€)
1 hotel reformat de 2 estrelles al Maresme, amb 125 habitacions (3.85M€) (7%)
1 palauet reformat, a Palma de Mallorca (660m2, 900m2, 5.5M€)
1 edifici amb pisos de nova construcció a Arinsal, Andorra (8.4M€)
En tema immobiliari, el que millor estem movent són els locals comercials en rendiment, els terrenys per fer promocions immobiliàries i els temes turístics, si necessiteu un cop de mà amb els vostres actius, ja sabeu on soc, sup envieu mail.
LLIBRES
Els Reis han sigut generosos, com sempre, i ens han obsequiat amb infinitat de llibres.
De moment, atacaré a aquests dos, que em venen molt de gust.
En Borja Vilallonga és un d’aquests catalans com n’hi ha pocs, que si no existís l’hauríem d’inventar i llegir-lo ha de ser una passada.
El llibre Marc ve avalat pel premi Flore i parla de start ups, què més podia demanar?
Silenci, que estic llegint…
ART, BORSA & CIE
Primer de tot, informar-vos que aquest dijous, avui, teniu nova exposició a la nostra galeria de predilecció a Sant Cugat, la Sala Rusinyol, de l’artista Pere Lluís León.
Avui a les 19h inauguració, amb el cardiòleg Josep Guindó presentant l’acte.
Tema borsa per 2025, podeu seguir pensant com fan una majoria d’analistes, que no es mullen i diuen que per aquest any més del que va ser el 2024.
Jo diria que no, que és impossible i estadísticament poc probable.
Si l’euro i la Unió Europea estan de capa caiguda de cara als inversors, jo apostaria per valors europeus, accions i start ups en euros, apostant a que en algun moment es corregirà aquest desajust brutal entre el preu de les grans accions americanes (els 7 Magnífics) i el USD i nosaltres.
Podeu pensar que Europa serà com el Jungbusch i acabarà sent el Arsch der Welt, el cul del Món, però històricament no hauria de ser així.
Aposteu per Europa, podria ser una gran oportunitat!
Com diuen a la fotos els d’Acció a Las Vegas, you should choose Europe!
Va, us deixo un parell de valors invertibles que m’agraden i veig clars.
Keep reading with a 7-day free trial
Subscribe to DIL Club - Diners, Inversions i Llibres - Teodor de Mas to keep reading this post and get 7 days of free access to the full post archives.